Mentre alguns miràvem botiguetes de la zona, altres buscàvem transport a Danba. La majoria feien peripècies per embutir-nos en minivans de 7 sent 8 i cobrant-nos a 8 o similars, així que intentàvem negociar preus justos. La monja ens donava un preu un pèl alt i volíem intentar-ho millorar com a mínim amb 2 cotxes. Un conductor va dir que el seguíssim i va fer servir la noia del hostel xec de traductora (allà si parles anglès i xinès automàticament ets ambaixador de la zona).
L'oferta era com la de la monja però pitjor cotxe així que vam dir que no. Després ens va oferir 2 cotxes però esperant que s'omplissin i tambe vam dir que no. Finalment mentre estàvem pel carrer negociant ens va fer tornar a pujar al hostel a traduir, ens va dir que per un preu més barat ens portava a Bamei, allà fèiem un canvi de cotxe, i llavors fins a Danba. Es veu que aquesta pràctica és bastant habitual aquí, i ens anava bé, si no fos pel detall que enlloc de 2 cotxes ens van posar a 8 en una minivan de 7 un altre cop 😒 A més amb pressa mencionant controls de policia tot i que no colava.
La "carretera" seguia un riu com de costum, fent tots els meandres i amb una qualitat horrible. A Bamei vam fer el canvi de cotxe i la monja de la minivan era allà amb cara de confusió ja que en teoria li vam dir que sortiríem l'endemà, a més no era conscient que estava parlant amb nosaltres per WeChat abans. Li hem explicat que al final marxàvem abans i a sobre en pitjors vehicles, i malentès explicat hem seguit cap a Danba.
Al arribar allà la ciutat no era gaire maca, molta construcció xinesa, però nosaltres hi erem pels poblets. El conductor pretenia deixar-nos a l'entrada de la ciutat a 2-3 km del hostel, quins collons! Després de molt insistir ens ha portat fins la porta del hostel.
Al hostel hi havia una parella de xinesos maquíssims (l'home tenia el taller al costat) i una noia jove molt útil i dedicada que semblava l'encarregada tot i que al arribar vam pensar que era una noia de neteja 🙄
Ens van dir que podíem menjar a la segona planta de l'edifici de davant (mai ho hauríem trobat) i allà vam anar. La cambrera ens va donar una carta tota en xinès i es va quedar tan ampla, després vam insinuar necessitar ajut i parlava literalment 4 paraules d'anglès (pork, vegetables, egg... mushroom'an'd'porkeh). No teníem clar què vam demanar però al final vam dir everything bu là. Tot el que ens van portar estava molt bo tret d'un parell de trampes picants - a més era molt barat i eren extremadament ràpids.
Després vam anar al hostel a preguntar per anar a un poblet del costat: Jiaju. La noia ens va dir que teníem temps d'anar-hi aquella tarda, així que vam acceptar i ens hi van acostar dos cotxes que van gestionar ells, a més s'hi va apuntar la dona de la casa i el Yosi (?), un japonès que rondava per allà, que tenia 10 dies de viatge i va estar a Yarchen Gar i SeDa! 😱 Aparentment li va costar però al semblar xinès el van deixar entrar. Com si fos poc va veure 3 sky burials (enterraments de cel), a Litang, Yarchen Gar, i SeDa - nosaltres no n'hem vist cap 😞
L'sky burial és l'enterrament habitual tibetà en aquestes terres i algunes altres parts de Mongolia. Consisteix en deixar els cossos a descompondre per si sols i desaparèixer a la mercè dels elements de la natura i carronyaires, normalment voltors on hi fan un festí. Es deixen els cossos sobre una pedra, despullats i a la vista a uns metres del monestir o temple, i s'espera que vinguin els voltors i facin la feina - tal qual. És una forma pràctica d'aquesta branca del budhisme que creu en la transmigració dels esperits de desfer-se del cos, que per ells no deixa de ser un simple contenidor de l'esperit que ha deixat de ser funcional, així que se'n desprenen fent-ho de la forma més generosa possible respecte la natura, retornant-ho en forma de menjar o similars. A més en totes aquestes regions el terra és massa rocós per fer-hi forats, i la fusta o similar escasseja, així que un sky burial els resultava més pràctic que la típica cremació budhista.
El Yosi ens va ensenyar fotos del sky burial, i tot i que per motius òbvis no s'haurien de fer fotos d'aquesta pràctica, en tenia un bon àlbum. Es veien tres cossos nuus sobre una placa de pedra en una zona una mica apartada que vam veure al costat dels temples. Mentre ens les ensenyava se li va escapar una foto de massa a prop dels cossos i immediatament es va disculpar i dir que ho ignorèssim i que no hauríem d'haver vist això 🤔😂
Jiaju estava al costat així que hi vam arribar molt ràpid. Ens van portar fins a dalt i vam anar descendint el poble que consistia de cases familiars separades (tipus masia) amb una arquitectura tibetana molt concreta i repartides per la muntanya connectades per caminets entre el bosc. Aquí s'hi centraven unes ètnies tibetanes conegudes com a Jiarong amb uns costums bastant únics.
Aquesta zona estava plena de pomeres, pereres, conreus de blat i altres arbres fruiters, segurament resultants de l'estil de vida de masia de la zona. Les famílies encara hi vivien i s'hi podia dormir, però a priori no ho teníem clar del tot (ni el transport), així que vam deixar-ho tot a Danba.
Com som molt enginyosos també vam poder provar les peres i pomes de la zona 🤓
L'alegre dona del hostel i el japonès ens van seguir tot el recorregut i al acabar va avisar els cotxes que ens esperaven abaix. Ens va intentar fer una foto que mai va fer, i vam tornar cap a Danba. Allà vam menjar al mateix restaurant, gairebé els mateixos plats.
Després al hostel vam conèixer dues israelites que parlaven xinès i que pensaven que erem israelites (òbviament ja que tothom és d'Israel aquí, tot i que curiosament aquestes no ho semblaven). Com ja vam visitar Jiaju la noia del hostel ens va fer el favor d'organitzar transport i allotjament al següent destí. L'allotjament aquests 3 dies no és trivial perquè són festes nacionals i tota la xina viatja, així que els preus pugen fins un 1000% tranquil.lament. A més també ens va donar uns pastissets de carn que estaven bastant bons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada