dilluns, 1 d’octubre del 2018

Chengdu dia 2: 🐼🐼🐼🐼🐼🐼🐼🐼

Avui dijous era el dia d'anar a veure pandes 🐼🐼🐼. Havíem llegit que pel matí mengen i després es posen a dormir, a part s'omple de turistes, així que recomanen anar-hi molt d'hora i hem sortit del hostel a les 6:15.

La base de pandes estava als afores de la ciutat, així que hem agafat un metro + bus per arribar-hi. El centre consisteix en una mena de bosc de bambú amb parcel.les/zones per diferents pandes que pots anar recorrent per camins que les voregen.


Al arribar tots els xinesos anaven amb el trenet que et passeja pel parc, es veu que aquí ningú camina... Nosaltres anàvem buscant pandes però no en vèiem cap, fins que finalment hem vist bastant gent vorejant una de les zones delimitades on hi havia un panda gegant ficant-se les botes de bambú, i darrere en tenia un altre de més petit enfilat a un arbre tirat i dormint, que semblava que hagués de caure en qualsevol moment.




Els 🐼 són molt vagos, s'asseuen de la forma més vaga possible, es posen a menjar bambú com si estiguessin mirant la TV, i es tiren les pells per sobre, i si poden seguir agafant bambú sense moure el cul ho intenten fins que veuen que no hi ha alternativa. Quan volen anar a dormir, van lentament fins el seu destí i molts cops es queden tirats a mig camí com si s'haguessin quedat sense energia. Hem vist alguns que inclús feien 💩 alhora que menjaven, això sí, tenen millor habilitat que els xinesos apuntant al lavabo.




Tot i semblar impossible s'enfilaven als arbres amb les urpes i un cop a dalt es tiraven sobre les branques  de qualsevol forma - semblava que haguessin de caure en qualsevol moment i es cansaven de posició als pocs minuts. S'ha de dir que era bastant divertit mirar-los, un va començar a rascar-se el cul amb un tronc mentre es mirava, i quan ssmblava que havia acabat va girar per rascar-se l'altra galta.



A part de veure com feien vida d'estudiant vam veure com 5 pandes jugaven entre ells i s'entrebancaven sense parar una bona estona. També vam veure una guarderia de minipandes ja que aquest centre està dedicat a la recerca, cria i inserció de pandes en el seu medi natural, però aquests estaven tan tirats que semblaven catifes.


Més endavant vam anar a veure els pandes vermells que són molt més petits i semblen òssos rentadors. Pensàvem que no podríem veure'ls perquè la seva part del parc estava tancada per reformes i perquè les pandes estaven embarassades. Però finalment vam trobar un sector on si que n'hi havien i els acabaven de servir l'esmorzar. Aquests tenien pinta de més actius però tampoc ho eren gaire més - van menjar, i al acabar normalment s'enfilaven a algun arbre i allà dalt s'hi quedaven com un gat.



Vam esmorzar a un panda cafè del parc i després, anant ja cap a la sortida ens vam trobar la Kerry i el Dan (els anglesos que vam conèixer al Tiger Leaping Gorge). Va ser molt curiós i ens vam alegrar tots molt, ens vam estar explicant el que havíem fet aquells dies i al final ens vam despedir. Van flipar bastant amb el dia de la 👮, i ells ens van explicar que també van veure un sky burial 😑 L'endemà marxaven de Chengdu ja perquè se'ls acabava el visat, anaven cap a l'oest per sortir i tornar a entrar a la Xina al cap d'uns dies.

Al sortir del parc vam anar cap a un restaurant en concret per arribar a un lloc sospitós on una gent gran estava jugant al majong i on semblava que hi servien menjar, però ens van dir que ja no en servien - vam descobrir que el lloc on anàvem havia tancat, així que vam entrar a un dels primers llocs que vam trobar pel carrer. Allà totes les fotos teníen plats vermells🔥però vam preguntar quins no picaven i vam demanar. Després al servir-nos tots menys un o dos picaven com un dimoni i va ser bastant dur menjar-los.

Com ens havíem llevat molt d'hora vam anar a descansar al hostel i més tard a comprar entrades per l'opera de l'endemà, i després vam anar a Jinli street, una petita zona comercial i turístic similar al que havíem visitat ahir - carrers estrets de pedra, amb aigua i molt tradicionals. A diferència del d'ahir aquest estava molt més focalitzat en street food, i ja se'ns havia fet fosc, així que vam menjar a base de coses que compràvem i compartíem per allà, que desgraciadament molts cops picaven massa (calamar, tofu, fideus, arròs, dumplings, sucks, etc).







A les 22:00 van començar a tancar-ho tot i vam tornar al hostel a dormir.