Ens acompanyaven el Winter i la "becària" Isabella (els dos són xinesos), aparentment era el seu primer dia de feina. Els dos parlaven bastant bon anglès, tot i que la Isabella era molt tímida. Primer ens han acompanyat al mercat diari de Chengdu, i només arribar hem pogut provar alguns dels snacks de carrer que hi feien.
L'escola de cuina, que realment és un restaurant / casa de te / mahjong funcional, ens han donat una missió que havíem de fer per cada parella, que consistia en provar menjar (pebrots picants), comprar alguna cosa en concret (un ou de fa mil anys), o preparar menjar (dumplings).
El mercat era similar als que havíem vist abans: estret, molta gent, persones comprant des de sobre la moto elèctrica que es passejaven per allà com si res, la carn penjant dels aparadors, i en aquest cas els conills i ànecs eren més populars. Avui que feia millor dia també aprofitaven per assecar els pebrots.
El Winter ens anava explicant què era cada cosa i per a que servien, i si volíem provar alguna cosa ens la comprava. També ens ha assistit en comprar algunes coses que volíem portar a casa (com te i espècies). A una paradeta tenien el "thousand year egg", que era l'ou que necessitàvem per la missió. Ens ha explicat que per fer-lo (i el seu avi encara ho fa, el Martí ha dit que ho farà també 🙄) s'enterra l'ou fresc en cendra, i es posa en un lloc fosc (per exemple sota el llit), i es deixa gairebé tres mesos allà, sona higiènic. El resultat és l'ou en una mena d'estat indescriptible entre plasma i gelatina i un sabor bastant intens. No he acabat d'entendre l'objectiu de fer això ja que de gallines i ous n'hi ha de disponibles tot l'any.
Després hem anat a una botiga de dumplings on teníem la missió de muntar dumplings nosaltres. La dona de la botiga molt amable ens ha ensenyat com es feia juntament amb la seva ajudant, que ens ha dit el Winter el número de dumplings/segon que feien i era bastant impressionant. Ho hem fet prou bé ja que tots els que hem fet han anat a la pila de dumplings a vendre a clients xinesos 😅 Després per dinar ens n'han preparat uns quants en sopa, un plat molt típic d'aquesta zona.
Seguidament hem passat per una botiga on hi feien rotllets de primavera on la Sara i el Marc tenien la missió de triar els ingredients perquè la dona ens en fes uns quants. Després d'un estudi molt profund la Sara ha seleccionat els millors ingredients pels nostres rotllets i li ha passat a la dona, li hem dit que no ho volíem picant i al cap d'una estona hem passat a recollir-los per menjar-nos-los allà mateix (ja que són freds) - tot i "no ser picants", picaven una mica bastant.
Una altra missió era provar el pebrot (flor) de Sichuan, que es posa a tot arreu i dóna el gust característic de la zona. El Winter ens ha explicat les diferències entre el verd i el vermell. Aquest "picant" no es considera picant com el de guindilla ("là" en xinès), sinó que té un efecte diferent, com de micropicant a la llengua que dóna una sensació com si se t'adormís - de fet la Luxi ens va explicar que antigament es feia servir com a anestèsic, i és el que provoca que depèn del plat que mengis acabis amb la boca i llavis adormits.
Per enmig del mercat també hi havia algun grup de gent jugant al Mahjong, un joc de taula molt tradicional a la Xina similar al Rummy. Després que un senyor expliqués la seva vida eufòricament a la Lola (en xinès) i ella escoltés atentament, vam anar cap al restaurant de l'escola.
Al restaurant, que era gegant, ens van servir te verd amb gessamí (molihua cha), molt famós a la zona i després vam començar a tallar els ingredients pels plats.
I més endavant vam començar a cuinar els plats un a un amb el cuiner del restaurant, que no parlava gens d'anglès però era molt de la conya. El Winter i la Isabella ens traduïen, però quan ell posava 3 cullerades de picant, no feia falta traductor, nosaltres o no en posàvem, o en posàvem 1/4. Es cuinaven els plats per parelles.
Primer vam fer una amanida bàsica, de la que la gràcia estava en el picant, per això se li deia Spicy Sichuan Salad. Per sort cada parella va poder preparar-se la pasta al gust, tot i així picava molt 😅
Després vam fer Mapo Tofu, un dels plats estrella de Sichuan que és tendre, picant i aromàtic alhora, un dels secrets per fer-lo bé és la cocció del tofu i que aquest mantingui la forma i color desitjat.
També vam cuinar Ants Climbing Tree 🤔 del qual els arbres eren els fideus, que amb l'estona s'aixecaven, i les formigues els trossos de carn picada - aquest plat es va acabar a la taula (bàsicament el Martí).
El tercer plat que vam cuinar va ser Fish Flavoured Lotus Root Cubes, un plat cruixent i bastant bo, i com tots els altres, especiat amb els condiments típics de Sichuan.
I per acabar vam fer Pork Slices in Chilli Broth, havíem triat de fer peix enlloc de porc, però encara no els hi havien repartit el peix, així que vam haver de canviar, tot i que la recepta és la mateixa.
Al final vam cuinar molta quantitat, així que no vam ser capaços de menjar-ho tot - vam pescar la carn i vam fer el que vam poder.
Al acabar de menjar ens van donar les receptes, i ens van donar uns palets per cadascú, ens van servir un tofu fregit molt bo, i vam aprofitar per demanar recomanacions de restaurants al Winter. Després vam anar rodolant cap al hostel a fer la digestió mentre la Marta i el Josep compraven quatre coses.
També vam preguntar al Winter si coneixia algun karaoke, i per la nit com no teníem res a fer vam decidir anar-hi. No estàvem segurs de ser al lloc on tocava perquè semblava entre un puticlub i un hotel de 5 estrelles on tot l'staff eren nois joves amb vestit, però aparentment no ens havíem equivocat.
El tema preus era una mica estrany perquè ens llogaven una sala privada fins les 5am gratis, però amb un mínim de consum al super que tenien allà dins. Semblava la opció més barata així que vam agafar-la i vam anar a cremar pressupost al super fins arribar al mínim 💸😂 Després ens vam descalçar i vam estar cantant fins que no podíem més, que vam tornar caminant a "casa".
