Després de Jinli hem anat a una mena de districte tibetà on hi venien des de mobiliari i budhes per a temples, fins a roba, pregadors, encens, etc. De camí a la zona, vam creuar-nos pel carrer amb una família de Lhasa (Nepal) que va saludar-nos i em va demanar una selfie - avui era el dia de fer-nos famosos a tota costa.
Al migdia finalment vam anar a menjar hot pot. Asseguts al metro cap allà, un home tibetà que tenia al costat em va pujar el pantaló una mica i va començar a tocar-me el pèl de la cama - si no fos perquè no era el primer cop hauria sigut bastant creepy. Al veure l'emocionat que estava li vaig deixar el braç enlloc de la cama ja que era una mica menys estrany, i va seguir tocant-lo tot content, i ensenyant-me que ell no en tenia. Després va procedir a ensenyar-nos fotos de la seva dona i filles, i finalment gràcies a déu vam arribar a la nostra parada.Com era una mica tard per estàndards xinesos, teníem tot el restaurant i cambrers per nosaltres 😏. Segurament és la tradició culinària més coneguda de Sichuan, consisteix en posar una olla al centre on hi ha foc per mantenir el caldo bullint. Aquest acostuma a ser una piscina vermella de guindilles, però l'hem demanat blanc per poder menjar 😂 Es va demanant menjar (carn i vegetals), i es posa al centre per compartir. Per demanar havíem de marcar les coses que volíem d'una llista que vam estudiar amb molta cura per no demanar 🌶🌶🌶 sense voler. A Barcelona hi ha un restaurant de hot pot que es diu "L'olla de Sichuan" (o al menys hi havia, crec que ara es diu LEE Barcelona i hi serveixen hot pot encara).
La carn es fa en uns segons ja que es talla molt fina expressament i es suca en una salsa de sèsam (i està boníssima!), i els vegetals i altres es tiren a l'olla i després es pesquen entre tots. A vegades les cambreres ens veien dubtar, i assistien massa en el nostre dinar, fent-nos la carn per nosaltres i posant-la al plat com si fóssim ocellets. En un moment donat un cambrer ha vingut a demanar-nos una selfie que segurament fa estona que estaven negociant a la cuina entre tots, s'ha assegut amb nosaltres i li han fet la foto, tot feliç.
Alguns de nosaltres vam anar al hostel a descansar, i uns altres a comprar quatre coses. Pel vespre ens vam retrobar davant l'edifici de l'opera. Aquest espectacle consisteix en vàries funcions molt diferents i no té gaire a veure amb el que pensem quan sentim "opera". L'espai és com un petit temple amb una sala gran plena de grups de cinc cadires amb una taula al mig, on ens hi servien te, pipes, i opcionalment el que demanéssim. L'ambient, sense ser un desmadre, tampoc requeria de silenci i respecte absolut, sinó que la gent podia fer la seva i alguns cops inclús interactuava amb l'espectacle, era bastant amè i informal. Aquí també s'oferien massatges tradicionals, i hi havia netejadors d'orelles.
Els diferents espectacles o actes eren:
Introducció a la funció per l'"orquestra" que durant tota l'actuació estava al fons aportant música i efectes sonors. Els acompanyaven uns saltimbanquis que van sortir en més ocasions.
Una noia cantant que va ser bastant horrible, ja que aquest tipus de cant era bastant agut i estrident, sort que no vam rentar-nos les orelles.
Titelles xinesos, consistien en una persona maniobrant una titella bastant gran penjant d'uns bastons. Si et fixaves només en les titelles estava molt ben aconseguit.
Un mini concert d'un instrument de corda xinès allargat.
Una dansa de varies persones amb uns vestits de mànigues llargues amb els que complementaven el ball.
Un altre mini concert d'un instrument que sonava com una gralla, bastant horrible també (pel so), tot i que el tio feia vàrirs coses per fer-ho més entretingut.
Un espectacle d'ombres xineses impressionant d'una sola dona únicament fent servir les seves mans i puntualment el cap per omplir, encara no sabem com aconseguia fer algunes coses.
Una mena de gag (l'actuació més llarga), d'una parella on la dona portava la relació com ella volia. Era humor parlat tipus humorista/pallasso/obra de teatre, i la gent reien com bojos, i havia de ser divertit perquè sense entendre res, algunes coses ens semblaven divertides ja de per si. A més aquest espectacle era el de la "llum rodant", on l'home portava en gairebé tota la seva totalitat un llum d'oli encès al cap que anava movent i mantenint mentre anava fent acrobàcies i peripècies vàries alhora que manipulava un vano a la mà.
Un espectacle on els actors anaven ballant i movent-se per l'escenari de sobte, instantàniament, i sense que sabessis com, canviaven de tota la roba o màscara que portaven, també era bastant impressionant perquè a més no ho feien un únic cop sinó com uns 5 o 6 seguits. A més aquests es posaven a fer-ho entre el públic, i anaven acompanyats d'un actor que escopia foc. Els canviadors de màscares és un dels espectacles més coneguts de la zona.
Al sortir una nena i una mare ens van demanar unes fotos amb elles per variar, i després vam anar a picar alguna cosa a un FamilyMart que estava obert, i vam anar a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada