Després hem donat unes voltes per Shuhe i acordat transport per demà (que ha costat bastant) i fer el vago (que no ha costat tant).
De tornada al hostel ens hem desviat buscant algun lloc on aixugar la roba però no n'hem trobat cap, per sort ens hem acabat ficant en una villa antiga d'on no n'aconseguíem sortir. Curiosament estàvem sols, i just al costat dels carrers turístics de Shuhe, que estan molt transitats i plens de tourist traps, tot i així aquesta villa estava deserta - només hi erem nosaltres i dues parelles de (suposem) recent casats fent-se sessions de fotos 😂
A més ho vorejava un passeig amb un riu i arbres bastant maco que tampoc estava gaire freqüentat. er tot el casc antic del poble hi ha presència d'aigua al carrer, a la zona on estem nosaltres hi ha canals paral.lels al carrer bastant profunds i amb uns forats més que suficients per caure-hi. De fet, per accedir a les botigues hi ha passarel.les d'1 o 2 metres de pedra. I a la villa on vam arribar, els canals són molt més importants, tant que inclús hi ha un molí d'aigua i alguna barqueta - és per tot això que Lijiang és coneguda com la Venècia de l'est.
En principi des de Lijiang hauríem de tindre vistes directes a la muntanya del drac de jade, d'uns 5600m, desgraciadament amb les pluges esta tot ennuvolat i no podem apreciar les muntanyes que ens envolten 😞
Per la tarda hem passat pel hostel a descansar i intentar assecar-nos, però el temps plujós genera tanta humitat que és impossible del tot. Aquí la gent porta inclús impermeables al calçat.
Més tard hem anat a visitar un parc amb bastants rieres, algun temple i llacs, i d'aigua no n'ha faltat perquè ha sigut arribar i començar a ploure a bots i barrals.
Hem donat una volta ràpida i ens hem aturat sota un petit temple enmig del parc per refugiar-nos, tot estava mig inundat ja.
Al cap d'una estona hem decidit sortir i al arribar al centre ha parat de ploure 😅 Però encara havíem de fer invents per no mullar-nos els peus, que demà necessitem les bambes si fa bon dia 😱
Hem anat directes al mateix restaurant d'ahir, els hi vam dir que tornaríem i cada cop que passàvem pel davant ens deien que entréssim, nosaltres dèiem que després. Ens han rebut eufòricament un altre cop i hem sigut bastant ràpid.
La majoria han repetit però el Martí i jo hem demanat un hot pot de costelles salades de porc (similar al bacallà aquí, les tenien penjades a la paret com si fossin un quadre).
Ara a vegades fem servir el traductor automàtic del mòbil, al que li parles i tradueix, és molt útil però s'ha d'anar amb compte, pel matí un taxista ens volia enviar a una "tàctica nuclear", mentre que per sopar el Josep al dir "also hot" demanant la sopa "també calenta" com ahir, la aplicació ha traduït "I'm so hot" a la cambrera, que literalment seria "estic molt bo" però que en xinès segurament haurà acabat sent "estic molt calent", fos el que fos, tot el restaurant, xinesos i catalans hem acabat rient 😂
Al final ens ha fet molta pena a tots, ens han preguntat si tornaríem, però marxem molt d'hora i ens és impossible ja que obren tard. La nena petita ja era a casa, la resta dels que quedaven per allà volien sortir tots a la foto, així que han cridat a un dependent de la joieria de l'altra banda del carrer perquè ens la fes 😍
Sento acabar així però és important explicar que al hostel tenim un WC que és un forat al terra, i que la dutxa està just a sobre, és a dir també fa funció de desguàs, 2x1! A més mentre et dutxes la paperera del lavabo, que òbviament és al costat, és a dir dins la dutxa, es va omplint, i no estic segur si el WC també... 💩🚀 La Vero per si de cas anava tirant de la cadena mentre es dutxava 😂 Ho he trobat fascinant, i dóna gràcies si et toca la dutxa/WC que li funciona el pestell! En fi, d'aquí poc entrem a un zona limitada i suposo que ens anirem quedant sense aquests luxes 🙄
