La Vero, el Martí i jo hem sortit del hostel a les 6:30 per anar al mateix turonet d'ahir i veure si sortia el sol. Estava núvol però no exageradament, així que no ha sigut una sortida de sol taronja perquè la muntanya ho tapava, però hem tingut bones vistes igualment, i hem pogut veure els nens anar a l'escola i els pastors treure els yaks del poble.
Avui la sala principal del temple estava oberta així que ens hi hem acostat, però tots els monjos estaven pregant així que no hi hem entrat. Aprofitant que tots estaven ocupats hem començat a entrar per passadissos i hem aconseguit pujar a la segona planta, des d'on podíem veure el servei abaix 😏
Hem seguit donant voltes pels temples super carregats de pintures i figures i hem entrat en un en el que només hi havia un monjo pregant, i ens ha assenyalat que podíem entrar, així que hi hem fet una volta - en tots aquests espais les fotos estaven prohibides, i curiosament aquest monjo pregava mentre tenia una pantalla amb la transmissió d'unes 5 càmeres de vigilància que hi havia per la zona (segurament feia estona que ens veia dubtar si entrar o no).
Després hem baixat al poble per negociar transport cap al següent destí i abans d'arribar a la zona de conductors un home des d'un cotxe a la carretera ens ha dit si volíem anar a Ganzi. Li hem dit que sí i immediatament ens ha fet una oferta per anar en un bus. Arribat aquest punt ha sigut molt insistent i pesat però volíem veure alternatives igualment, així que hem anat a negociar i com de costum en 10 segons estàvem intentant parlar amb 2 persones i rodejats de 10 curiosos. No ha sigut gaire profitós així que hem decidit tornar amb la resta del grup per decidir. Mentre anàvem cap a ells el conductor ens ha fet una videotrucada insistint, molt pesat, i baixant el preu amb la seva cara ocupant tota la pantalla, li hem dit que es relaxés que ja li diríem alguna cosa en una estona.
Ens hem trobat al carrer mentre el Marc buscava un cafè de feliç aniversari que no ha trobat, i hem donat la informació. Ells ens han dit que un conductor molt eufòric estava al hostel preguntant per anar a Ganzi, i la descripció coincidia amb el nostre pesat eufòric 🤦
Finalment hem decidit anar amb ell, i al arribar al hostel teníem el bus a la porta fent una maniobra quan encara no li havíem ni confirmat... 😅 Li hem dit que acceptàvem, per sort el conductor era un altre home que inspirava més tranquil.litat. Al final resulta que es tractava del bus públic i que ell intentava endur-se una part, que ho ha aconseguit tot i que era molt petita i inclús ens ha anat bé tot i ser una alternativa un pèl més lenta hem pogut anar tots junts.
Així a les 9:30 sortíem cap a Ganzi en un bus de 19 persones i unes 7h que espontàniament recollia o deixava algú per la carretera 🤔 El bus va fer una parada de 30 minuts per menjar alguna cosa, pensàvem que aniríem junts però al final es va omplir.
Al deixar-nos a l'estació i sortir ens vam trobar uns conductors amb qui en principi vam aconseguir negociar el transport dels següents tres dies. Va ser una mica laboriós perquè no parlaven anglès i havíem d'explicar el que volíem fer, que no era gaire trivial, però va valer la pena (suposant que tot es compleix) perquè el transport en aquesta zona no és fàcil i menys sent 8. La negociació com és habitual va tindre espectadors.
Un cop vam intercanviar WeChats amb els conductors (Taka i Nima) vam anar cap al suposat hostel. Creuant el poble. La gent ja fa uns dies que ens mira molt fixament per aquestes zones, ens fan més fotos de l'habitual i segueixen amb somriures i tashi delek.
Pel camí una dona gran ens va oferir dormir al seu "hostel" i mentre ho negociàvem es va formar una rotllana de molts espectadors - finalment vam decidir seguir endavant cap al destí inicial.
Al arribar al "hostel", que realment era una casa tibetana que una parella gran havia adaptat, la primera impressió era bastant precària. La parella amb prou feines parlava xinès així que la comunicació era encara més limitada. Ens van donar una habitació de 4 molt xula per les noies a la 3a planta al costat d'on la família feia vida, i dues de dos a la 2a planta.
Clarament la de dalt era la premium ja que tenia accés al terrat on hi tenien formatge de yak assecant-se que ens van deixar provar, i al lavabo occidental a l'aire lliure amb visió directa als altres terrats de la zona ja que estava completament obert si no es té en compte el parasol que feia de sostre. De fet vam veure el Josep anar al lavabo des del carrer més tard 😂
Clarament la de dalt era la premium ja que tenia accés al terrat on hi tenien formatge de yak assecant-se que ens van deixar provar, i al lavabo occidental a l'aire lliure amb visió directa als altres terrats de la zona ja que estava completament obert si no es té en compte el parasol que feia de sostre. De fet vam veure el Josep anar al lavabo des del carrer més tard 😂
I aquest era premium perquè era el que feia servir la familia, el comú dels guests eren dues saletes amb una petita separació i un forat compartit al terra. A més en aquesta casa no hi havia ni aigua calenta ni dutxa.
Vam deixar les coses a la casa i vam caminar cap a la part alta del poble on hi havia un temple. Pel camí ens va agafar la pluja una estona i vam entrar a un super a comprar quatre coses. Vam esperar que afluixés al replà i l'encarregat del super ens va dir que esperèssim a que parés, ens va treure cadires i tot.
Vam pujar al temple primer per un carrer principal ple de botigues de roba de monjo i de tallers de carpinteria, i la part final era entre barraques de monjos esquivant vaques per camins de fang i seguint indicacions innecessàries i no gaire útils dels monjos. Al final vam arribar a dalt amb unes bones vistes, però amb alguns núvols.
Després vam baixar pel carrer dels tallers un altre cop i el Marc ens va convidar a sopar en un restaurant on vam demanar-ho tot no picant com sempre, però no ens van fer gaire cas.
Per acabar la nit vam tornar a casa i per sort la Lola va poder fer l'examen abans d'anar a dormir i aparentment va anar bé, menys deures per l'Anna 🙄
