El viatge s'ha fet ràpid com sempre, i hem arribat sense problemes. Hem anat a deixar les motxilles a un hostel al inici, i al arribar ens hem trobat un cartell escrit a mà que deia que ho sentia però tancava 2 setmanes perquè havia tingut un problema, i justament avui era l'últim... Hem preguntat a un restaurant al costat i ens han dit que podien guardar-nos-les, però alhora a un altre lloc (una mena de botiga pensió) també. Així que al final hem optat pel segon lloc. Allà hi hem arrossegat una parella que estava en la mateixa situació.
La parella ens ha regalat un Life-Straw perquè l'han substituït per un de nou, i anàvem parlant amb ells, al final hem sortit junts caminant ja l'inici del trek i sembla que els ha anat bé perquè anaven una mica perduts, tot i que tots estàvem dubtant una mica perquè al principi era carretera i tots els mapes que teníem eren dibuixats a mà, i diferents entre ells... Al final quan estàvem dins una mena d'obra ens hem desviat cap al bosc on hi havia un cartellet i una dona molt gran venent 4 begudes i menjars al costat.
El riu que perseguíem era el Yangtze, que tot i ser enorme i amb una gran potència, baixava d'un color fang.
Hem començat amb un pendent bastant fort però després s'ha reduït durant una estona, i llavors hem tornat a pujar bastant de desnivell en el tram conegut com les 28 corves.
Hem portat un bon ritme, davant nostre anaven un grup de xineses de les que algunes anaven en cavall, i no només ens alentien sinó que a sobre ens anaven deixant la 🐎💩. En realitat són els únics turistes que ens hem trobat a la gorja, a part de la parella, que ja estava integrada en el nostre grup.
La Kerry i el Dan són de Gloucester, fa uns 8 mesos que estan viatjant i pugen de Laos passant per Índia, Nepal, Tadjikistan, Sri Lanka, etc, i encara els queden uns mesos. Són una parella bastant maca i divertida i sembla que s'ho passen bastant bé amb nosaltres, a més així els activem una mica que sembla que porten un ritme massa relaxat 😂
Ens han dit que no tenien plans (a més pensaven que avui descansarien per pluja) i han dit que els anava molt bé seguir-nos, així que així ho han fet durant tot el camí, i hem estat parlant amb ells continuament, així que sortim junts a totes les fotografies 😬 Totes les zones remotes on hem estat estan carregades de fibra òptica, llàstima que els pals i cables estan enmig de tots els llocs de fotos.
Al migdia ens hem aturat a menjar a una casa familiar Naxi, una altra ètnia de la zona, enmig del camí que fa de hostel. Tot molt bo i sense sorpreses, a més curiosament la dona gran que ens atenia parlava anglès, i més endavant la del hostel on dormiríem també.
El camí creuava boscos majoritàriament de pi i altres arbres i bambú, i resseguia la muntanya en alçada encarada al riu. No hem vist el cel, però sí núvols baixos que al creuar-se amb les muntanyes eren bastant dramàtics, i l'arc de Sant Martí.
Al mig camí de l'excursió ens hem creuat amb unes gallines, i després cabres, llavors hem arribat al hostel on volíem dormir. Tot i tindre una funció de refugi, tant el dinar com el hostel han sigut molt barats (menys de 5€ dormir), tot el contrari que a casa. Suposem que aquesta gent viu aquí fa temps i no té això com un negoci ambiciós, ni és una gran necessitat ja que viuen de la terra i el que tenen, a més el menjar que fan no necessita ser transportat perquè tot prové d'aquí mateix. Només arribar ens han donat te, blat de moro bullit, i una ampolla d'aigua, a més és el primer dia que ens trobem el llit fet i ens donen tovalloles, una mica més i ens posem a rentar plats del greu que ens sabia 😂
Aquí el lavabo és fora, és un cubicle que té 2 places per dones i 2 per homes. Les 2 places estan separades per un muret, i tens un forat per fer-hi el que necessitis. A dins del forat hi ha una rampeta que va guiant tota la 💩 fins a un forat on també hi arriba la rampeta del lavabo de l'altre sexe 👫 i per tirar de la cadena, tenim un cub ple d'aigua i un recipient petit per agafar la que necessitem 🤓
Òbviament per sopar hem menjat aquí ja que no hi havia opció, i el menjar era excepcional, sobretot el porc agredolç. El Josep ha demanat un simple "sandwich" de la carta i inclús això ha sorprès, a més el pa també el feien al moment 😍
Mentre sopàvem la Kerry li ha passat una foto a la Lola pel seu Instagram. Al dir-li la Lola que el seu mòbil tenia un nom raro, la Kerry ha triat el primer raro que ha vist, però la Lola encara no estava llistada, i sense voler li ha enviat a una xinesa de les que havia arribat en cavall de la taula del costat que s'ha quedat flipant quan l'ha rebut al mòbil sense prèvi avís i que ens va preguntat si volia que l'agreguèssim o alguna cosa... 😅
Al anar a dormir la Sara, que ha agregat la dona que ens guardava les motxilles per si havíem de contactar-hi, ha vist que al seu mur (a la Xina fan servir WeChat com si fos facebook), havia posat unes fotos que ens havia fet mentre ordenàvem, i havia fet una publicació amb els seus contactes, on deia alguna cosa, sortíem nosaltres, i es pixava de riure 🤷😂
