Siguniang consta de 3 valls, ahir vam visitar-ne una, i avui en visitàvem una altra que tot i tindre vistes espectaculars no era tan transcorreguda, ja que no tenia bus ni passarel.les de fusta, tenia més desnivell, i tenia menys llocs escènics. El David, l'israelita que teníem a l'habitació, ens va comentar el dia abans que havia fet els gairebé 30km d'aquesta vall i que va acabar rebentat, però també va dir que mai havia caminat tant i que era molt més recomanable que les altres, sacrificant llocs escènics per menys gent i més tranquil.litat.
Vam caminar molt així que avui tampoc hi ha gaire a explicar, aquestes coses millor veure-les. En general vam tindre bon dia, i a l'inici del trek vam tindre vistes directes a la serra de 4 muntanyes de la zona, les 4 noies o germanes, (Siguniang, 6250m), i per una altra banda també en vèiem algunes més.
El camí pujava una mica i finalment es va fer més fàcil, però crèiem que en general seria més difícil. Pel camí hi pujaven burros que intentàvem que no ens avancéssin per evitar 🐴💩
A la meitat aproximadament vam arribar a un refugi on la gent hi descansava i menjava alguna cosa. Aquí també s'hi podia pujar en burro així que n'hi havia alguns de lligats. Vam menjar uns fideus per dinar ja que eren les 12:06 😒 i vam estar observant el panorama.
A part d'una gallina i un gat que anaven donant voltes intentant aconseguir menjar, el que més destacava allà era l'equipament dels xinesos per anar a la muntanya. Nosaltres anàvem amb samarreta curta i motxilla petita i allà tothom arribava amb pantaló i jaqueta d'esquí, buff tapant la cara, ulleres de sol, etc. A més alguns inclús portaven polaines per la neu, i una fins i tot crampons 🤔😂 Semblava que estiguèssim al camp base de l'Annapurna enlloc d'una excursió estival.
El millor de tot era que tota aquesta gent pujava en burro! Nosaltres erem dels pocs que vam pujar caminant, al tornar a caminar hi havia un parking de burros gegant.
De fet era tan alt el tràfic de burros que el camí estava bastant afectat amb una combinació de fang, 💩, "aigua" i forats que a vegades feien difícil caminar-hi, i ens feia agafar desviaments alternatius pel bosc que ens rodejava. Vaig veure una espècie de cèrvol fosc perseguint unes perdius, després des de baixada vam veure alguns grups més de perdius.
La ruta passava per uns deu llacs però només anàvem fins al primer perquè era molt llarga. Al arribar-hi vam estar-hi una estona i després vam donar mitja volta.
En aquest punt jo havia contret el Lolavirus (que el Josep havia contret el dia abans passant una molt mala nit), i la baixada no va ser gaire agradable 🤢
De tornada també vam aturar-nos a descansar al refugi però ja no hi quedava ningú més que un portador de burros que ens va oferir una plaça, i els encarregats, dels quals la dona ens va donar unes prunes - ens estaven advertint que baixéssim perquè era tardet però anàvem bé, el nostre ritme és més àgil que el xinès.
De mentres al hostel la Marta i el Josep estaven parlant amb el David i volia fotos perquè deia que havíem sortit tard i no podia ser, però la Sara és una lider molt strong gràcies al crossfit💪😎
En general la tornada vam anar molt ràpid perquè els que ens trobàvem malament volíem arribar ja. A més vam agafar una drecera que ens va ajudar a retallar bastant tot i ser un pèl més pronunciada. Al arribar jo em vaig posar al llit i l Lola també, la resta van anar a sopar i van tornar una mica passats per aigua. Al final vam anar a dormir que teníem bus l'endemà a les 8 cap a Chengdu, on hi arribaríem amb les bambes ben marrons de fang i 💩
