Pel matí la casa està plena de gent, al costat de l'habitació on erem jo i el Martí hi ha tres tibetans, un d'ells un monjo i l'altre que sembla un indi americà de l'autèntic que és.
El Martí va anar al lavabo i mentre estava ajupit fent la seva, va entrar el tibetà "indi", va començar a dir-li coses en tibetà, es va posar al costat, i des de fora la plaça del lavabo va començar a pixar i tirar-se pets. Després mentre el Martí es netejava va entrar el monjo, li va dir alguna cosa en tibetà, li va oferir el rosari, i el Martí 😳 va negar-li ja que no sabia què collons estava passant 😂 Llavors el monjo es va posar al costat a fer el mateix que l'altre. A més algú va fallar i es va quedar tan tranquil 😒
Més endavant a l'habitació hem començat a parlar i saludar-nos en tibetà amb els del costat, i ens han començat a ensenyar videos del Tibet dient-nos que eren d'allà, finalment ens hem fet una foto amb ells. Els hi hem dit "bo rangzen" (free Tibet) i el monjo tot sèrio i entenent-nos ens ha fet 👍 Tots els altres guests de la casa ens miràven mentre ens rentàvem les dents, etc. Des de la pica es veien coses inversemblants al carrer - aquí també ha passat el camió de les escombraries amb la (mateixa) cançó perquè la gent les hi tirés.
Finalment hem sortit al carrer i hem comprat uns baozi per esmorzar mentre esperàvem els conductors. Allà la Lola i jo hem conegut un bon home xinès que deia ser de Nova York (realment parlava bon anglès) i sabia xinès i tibetà - potser era de China Town i estava super culturitzat amb la Xina, ens ha donat el telèfon per si algun dia volem anar a Nova York 🙄 En qüestió de minuts mig carrer estava convergent sobre nostre i mirant-nos fixament com esperàvem els cotxes, alguns fent fotos, videos, saludant-nos i somrient-nos.
Al arribar els cotxes un d'ells era un conductor diferent, no sabíem si havíem de pujar o no, però finalment ens hem entès i ells s'havien organitzat a la seva.
Hem iniciat camí Yarchen Gar, un monestir que es troba a més de 4300m de desnivell amb la major concentració de monjos, i sobretot monges, budhistes del món (10-20 mil). Consisteix en una zona central on hi viuen les monges, una petita zona en un pendent de muntanya on hi ha casetes d'1m quadrat on les monges hi practiquen meditació durant vàris dies, i una zona de temples. Aquest lloc no només és centra en els residents, sinó que també acull bastant de pelegrinatge.
Hi ha un monestir similar (Laurung Gar, SeDa) cap al nord de Ganzi que vam contemplar però al que és impossible accedir-hi perquè el govern xinès ho té censuradíssim. Estan intentant eliminar tot el que és tibetà per imposar la cultura xinesa, i aquests monestirs no són una cosa que els agradi precisament. Ara mateix estan intentant demolir SeDa entrant amb grues i destruint les barraques dels monjos sense pietat, i no volen que cap extern pugui veure o difondre-ho. Els controls policials allà no no només no et deixaven passar sinó que podien requisar o eliminar càmeres, i tindre't hores qüestionant-te - molts monjos de SeDa han fugit cap a Yarchen Gar, que tothom tem que podria passar pel mateix aviat.
El camí cap allà (3-4h) a través dels grasslands ha sigut impressionant, ple de muntanyes verdes, nevades, rius, poblets tibetans, i pastures de yaks fins a trobar aquest lloc enmig del no res.
Hem hagut d'esperar una hora per entrar a un túnel que estàven construint on s'hi ha fet una bona cua, sobretot de cotxes amb monjos que aprofitaven per anar al "lavabo" com nosaltres.
Hem hagut d'esperar una hora per entrar a un túnel que estàven construint on s'hi ha fet una bona cua, sobretot de cotxes amb monjos que aprofitaven per anar al "lavabo" com nosaltres.
Els conductors abans d'arribar ens han dit que si algú preguntava, erem amics i ens acompanyaven - no eren transportistes oficials i suposem que podien tindre problemes.
Com era d'esperar, al arribar hi havia un control policial fixe que fitxava totes les entrades i sortides. Hi hem entregat els passaports i ens han preguntat on aniríem, hem simplificat la ruta en la resposta dient que Ganzi i Chengdu.
Un cop dins els conductors ens van voler acompanyar per trobar allotjament (no teníem clar si en trobaríem), i uns obrers ens van dirigir a una casa-hostel tibetana. Al arribar allà vam mirar les habitacions, molt bàsiques, i vam negociar dues habitacions de 4 per 2€ per persona, i ens van oferir aigua bullida, molt típic a la Xina per potabilitzar-la ja que aquí ningú beu de l'aixeta.
Aquí no tenen clavegueram així que el lavabo era fora, en una petita caseta de fusta i tela on hi havia un forat de fang al terra i una plataforma de llistons amb una obertura per fer el que fes falta (realment eren dues places una al costat de l'altra sense separació). Tot i que tampoc importava gaire perquè alguna monja ho feia fora al costat del lavabo igualment 🤷
Sortint del hostel vam passar per davant del restaurant dels del hostel i ens van convidar a entrar, com havíem de dinar vam passar-hi. Allà vam dir-los que volíem provar una mica de tot i compartir, i tot el que ens van preparar (vegetarià perquè allà no es menja carn) estava boníssim, a més ens van deixar mirar com cuinaven i vam poder intervindre en les espècies picants. Estem bastant segurs que ens van cobrar més del que havia de ser, així que no hi vam tornar 🤷
Després de dinar vam recòrrer el riu i els temples de la zona. Estava ple de cabres lliures per tot arreu, de fet una va entrar a un temple i va començar a mossegar coses - vam ajudar a una monja a fer-la fora. Fora d'un temple una cabra es va enfilar per estirar una bossa de patates d'una monja quan estaven dins resant, i es va formar una festa de cabres 🐐🐐🐐
Tots els temples estaven rodejats de rodes mani per pregar, i els monjos i pelegrins i anaven donant voltes i girant-les. Alguns eren molt amigables i saludaven eufòricament, inclús ens donaven la mà, i en alguns casos van arribar a acariciar-nos els braços gaudint del nostre exòtic pèl, i la barba també 😓
Vam entrar a un temple mentre feien una cerimònia i ens vam posar al final. Al cap d'una estona alguns monjos ens van dir que anèssim davant al centre 😳 Òbviament ens vam fer els tontos i alguns altres hi van anar una estona amb el monjo que duia a càrrec la cerimònia. Més tard ens van tornar a insistir a que hi anèssim i vam cedir. Ens vam posar al voltant del monjo i ens va explicar la història del temple, el fundador, i ens va dir que estava agraït de que haguèssim vingut de tan lluny fins aquí - una persona que hi havia per allà ens traduïa de tibetà a anglès. Al final ens va convidar a entrar a la casa del lama fundador darrere seu, vam donar una volta i vam sortir.
Llavors vam pujar turó amunt fins el budha gegant que hi ha allà i vam estar-hi una estona contemplant les vistes a tot el monastir i vam baixar un altre cop.
De camí al hostel ens vam creuar una dona gran que volia fer-se fotos amb totes les nostres noies, anava amb una noia (segurament la filla) que al principi li feia vergonya però després es va apuntar a demanar fotos. Després de les fotos la dona va agafar la mà de la Sara i ens va acompanyar fins al temple que teníem al costat on ens vam despedir. Havent visitat el temple vam menjar sopes tibetanes en un petit restaurant on tampoc van entendre molt bé que no ho volíem picant.
De camí al hostel ens vam creuar una dona gran que volia fer-se fotos amb totes les nostres noies, anava amb una noia (segurament la filla) que al principi li feia vergonya però després es va apuntar a demanar fotos. Després de les fotos la dona va agafar la mà de la Sara i ens va acompanyar fins al temple que teníem al costat on ens vam despedir. Havent visitat el temple vam menjar sopes tibetanes en un petit restaurant on tampoc van entendre molt bé que no ho volíem picant.
Pel vespre nit vam estar jugant non-stop al Time's up, fent bastant de follon però ningú va dir res, i al final vam anar a dormir. El somier del Martí es desmuntava de tant en tant, i a la 3a costella que petava l'havíem de tornar a muntar.
Hem trigat una mica en actualitzar el blog, dies ocupats, de molta informació i poc internet, però ja intentarem recuperar, la següent entrada no té desperdici.
