Part 1 - Sortida de Yarchen Gar
La Vero, el Martí i jo sortim a les 6:30 per veure si surt el sol, i a males caminar una mica (ja que sempre està núvol). Pugem al turó on hi ha el budha gegant i bastant gent amb càmeres bastant més cares que les nostres 💸 Està núvol i el sol surt per darrere la muntanya, però no és un mal matí i podem gaudir un cop més d'aquestes vistes que probablement mai podrem repetir.
Al baixar vam passar pels temples i vam veure com les monges atenien classe a les acadèmies budhistes.
Anant cap al hostel vam creuar-nos amb la resta de nosaltres, i vam anar a esmorzar a un dels típics petits restaurants que serveixen menjar: sopa de fideus, momos (dumplings tibetans), xurros, etc.
Vam donar una volta més i quan vam considerar que ja ho havíem vist tot vam avisar els conductors i vam quedar amb ells passat el control policial per tornar.
Els paisatge ja el coneixíem i aquest cop no vam haver d'esperar al túnel, però la carretera estava plena de manades de yaks.
Part 2 - Darjay Gompa 👮
I aquí va començar la diversió - al creuament de la incorporació a la carrerera principal on hi havia una típica botiga ambulant (alguna gent amb caixes sota un parasol venent fruita o similar a la carretera) els conductors van decidir aturar-se i van arribar dos cotxes més, Ens van dir que a partir d'aquell punt ens portarien uns altres dos conductors, un el coneixíem del primer dia, el Nimaa, i el Seghà era nou. Vam estar una estona parlant perquè no enteníem res i no sabíem com havíem de pagar el preu acordat en una ruta trencada entre diferents conductors, finalment ens vam aclarar, els vam donar els diners i vam canviar les bosses de cotxe.Llavors un cotxe de policia 🚓 va aturar-se al creuament, i no ens extranya perquè no sembla el lloc adeqüat per muntar una negociació de 4 cotxes, 8 occidentals, i els de la paradeta mirant-s'ho, semblava que estiguèssim traficant droga al passeig de gràcia.
Ens van dir que esperèssim i els conductors van anar a parlar amb el policia que encara era al cotxe, concretament tres d'ells van bloquejar per complet la visibilitat del policia tapant la finestra perquè no veiès com el quart conductor buidava les motxilles que havíem posat al seu maleter, arrancava el cotxe discretament i se n'anava per aparcar-lo a uns 100m a la carretera, llavors va tornar caminant. Va ser llavors quan ens vam adonar que aquest cotxe no tenia matrícula (tot i que més endavant creiem que vam entendre que tenia un document de matrícula provisional).
El Takaa li estava ensenyant les fotos al policia amb nosaltres en plan "mira, som amics!" però no semblava del tot satisfet. Finalment el policia va baixar, li vam preguntar al Takaa si tenien problemes i ens va dir que tranquils que cap problema però que erem estrangers i això estava dins la normalitat 🤷 El policia va fer fotos a totes les matrícules, també ens va demanar els passaports i els va fer fotos i enviar per WeChat (fet habitual als controls i check-ins a hostels) mentre els conductors no paraven de parlar-li.
Finalment ens van deixar marxar i el primer cotxe vam tirar endavant. 30km endavant després d'un altre control que no ens va aturar, ens van deixar al punt on havíem quedat, i va arribar el cotxe sense matrícula amb la resta.
Els vam dir als conductors que dormíem allà, com havíem quedat, i no semblava que els fes gaire gràcia, finalment ho van entendre i van dir que a les 6 del matí ens recollirien per anar al següent destí, Tagong. Els vam dir que a les 12-1 i no van acceptar, dient que hi hauria controls policials, finalment vam acordar a les 10 i van marxar.
Darrere nostre estava el Darjay Gompa, un dels monastirs més grans de la regió amb unes vistes excepcionals. Allà va començar a ploure bastant així que ens anàvem refugiant sota les teuladetes de les cases dels monjos.
Vam arribar al temple principal i vam estar-hi uns minuts esperant que la pluja s'aturés una mica. Llavors va arribar un xinès jove, i vam estar parlant amb ell, per descomptat no parlava anglès. Nosaltres teníem clar que anàvem a dormir a una mena de guesthouse que portàven uns monjos sortint per darrere el monastir i caminant 15 minuts, però no teníem tan clar si el lloc existia i estava obert, així que ja que estàvem allà li vam preguntar. Ens va dir que allà no hi havia ningú, i va trucar per "confirmar-ho" 😒
Al acabar la trucada ens va dir que esperèssim aquí que vindria algú que ens acompanyaria per obrir (?) i quan li demanàvem explicacions ens va dir que sí que sí, que esperèssim que ràpidament venia algú per fer unes comprovacions.
I sí que va ser ràpid, en 4 minuts teníem allà 3 policies fent-nos preguntes (un de gran bastant espavilat, i dos de joves). La primera cosa que ens va preguntar molt seriosament va ser qui ens va "introduir" allà, o de part de qui veníem, li vam dir que ningú, que havíem descobert aquest lloc online des d'Europa. Li vam preguntar si necessitava els passaports i ens va dir que no, i ens va afirmar que erem de "xibanyà" (Espanya) sense que li donèssim cap pista, era evident que tota la policía de la regió sabia que hi havia un grup de 8 viatgers d'Espanya donant voltes per allà i que li havia arribat informació del percal que havíem tingut fa unes hores.
De sobte els policies es van posar super simpàtics i ens van dir que allà no hi havia ningú i que no podíem dormir allà, de fet no semblava ni que els interessés que simplement estiguèssim donant voltes per allà. Tot això sense anglès i amb mòbils, però la comunicació era fàcil, sempre ho és quan trobes algú espavilat.
Nosaltres ja sabíem de què anava el rotllo policia xinesa i tibetans allà, i teníem totes les de perdre, així que vam posar cara de contents, ens vam fer els tontos, i els vam fer la pilota per evitar problemes, mentre al mateix temps ells ens intentaven rentar el cap com si allà no passés res i tot fos bon rotllo.
Ens va dir amablement que allà no s'hi podia ni dormir, ni menjar i ens va dir que tornéssim a Ganzi (la ciutat on vam ser fa 2 dies a 30km) - amb la tonteria al final ens va dir que ell ens podia portar a 5, si 4 s'apretaven al darrere 🙄😂 i que no feia falta que paguèssim res, els altres que un taxi. Inclús casualment ens va insinuar a quin hostel havíem d'anar, un que ja coneixíem que porta un americà de la ciutat, molt curiós que el conegués i que ens dirigís al que debía ser l'únic lloc on dormir de Ganzi tret d'hotels que no el portaven tibetants. No teníem gaire opcions així que els vam seguir mentre ens feien fora del monastir.
Ens vam creuar amb un monjo i el Josep li va dir tashi delek, al policia amb qui ja semblava que fòssim amics, va fer una cara que no va agradar gaire, i llavors va començar a explicar-nos coses com que d'aquí unes setmanes això estaria ple de monjos budhistes, que si allò és una academia, etc - vaja, com si respectés i adorés la cultura tibetana perquè veièssim lo tolerants que eren. Al gairebé sortir, ens va dir, si voleu podeu visitar allò abans de marxar, així que vam aprofitar-ho... i bé, això és el que es veia... 😂
Al sortir vam anar cap a ells, i com aparentment l'amistat entre nosaltres ja fluïa descontroladament, ens van començar a demanar fotos amb ells, així que vam posar tots i van anar rodant els mòbils.
El tio no "callava" i no parava de preguntar i explicar-nos coses, ja no tan sèries sinó més curiositats, finalment vam sortir del monastir i ens va dir que 3 ens posèssim al 4x4 poli 🚓 (Marc, Sara i Lola). No quedava molt clar per què ja que el seient de davant quedava buit, però els vam deixar fer. Van marxar i als 5 minuts van tornar amb un altre tio al davant, que va resultar portar les claus de l'altre cotxe.
L'altre cotxe era el que equivalentment seria un Audi bastant pro aquí, definitivament el cotxe més suau, nou i luxós al que hem pujat a la Xina, allà hi vam pujar la Marta, el Martí, el Josep i jo - la Vero va ocupar el seient del copilot de l'altre. I ens vam trobar en una situació en que massa i sospitosament la policia ens va fer de taxi en els seus cotxes fins a un hostel "americà" a Ganzi 🤷
Pel que fa el cotxe dels polis joves (que després només era un), pel que m'han dit van començar a dir que les nostres noies eren molt guapes, i que les xineses eren generalment lletges ja que eren baixetes, tenien nas de porc, ulls petits, etc...
En el nostre cas va ser tot un espectacle, el boss 👮 va preguntar-nos si ens importava que fumés, òbviament li vam dir que no, i ens va oferir cigarros 😂 després ens va oferir xiclets, quanta amabilitat per tot arreu. Seguia sense parar de dir coses, o li quèiem molt bé, o estava fent la feina d'intentar-nos rentar el cap amb que la Xina mola molt i que són bona gent (tot i fer-nos fora d'un poble), o realment el teatre era digne d'entrada.
Va ser un repertori de fantasmeria, xuleria i rentat de cervell, no detallarem tot el trajecte perquè prou coses van passar, però algunes de les coses que va comentar són:
- Tinc molts amics tibetans (segur)
- El Tibet és una zona molt misteriosa
- Ens va dir el seu sou de $700 (no li vam preguntar)
- Ens va preguntar quin era el nostre sou (li vam rebaixar molt i li vam dir que el cost de vida és més alt allà)
- Deia que a la Xina els costos són baixos i que per això tota la població és molt feliç
- Que la seva feina és molt dura i que passa molt de temps perseguint delinqüents
- Ens va ensenyar uns video d'unes ametralladores i ens va dir que els havia detingut ell
- Ens va dir alguna cosa que relacionava Hitler amb els tibetants 😂 tot i que no vam entendre exactament què
Òbviament tot això mentre conduia i sense cinturó. El control de policia que hi havia allà, com anàvem escortats per la policia no va haver-hi problemes 😎
El cotxe va arribar fins on va poder, i vam seguir el 👮 fins al hostel, allà va parlar amb la propietària i al cap d'una estona es va despedir tot content. La propietària ens va preguntar si passaríem la nit allà, li vam dir que no ho teníem clar perquè no era el pla original. Així que finalment vam demanar menjar (com l'altre encarregat era americà hi havia espaguetis). Vam decidir tirar endavant així que vam avisar als conductors per si podíem sortir aquell mateix dia, immediatament ens van dir que venien - van arribar abans que acabéssim de menjar i tot. Vam demanar a la noia del hostel si podia trucar al següent i reservar i així ho va fer.
Allà ens vam trobar els israelites del dia abans que ens van dir que havien dormit al Darjay Gompa aquella nit... 😑 (el lloc d'on ens van fer fora), tot i que també van apuntar que al passar el control 👮 el conductor va fer ajupir al que anava davant, i tapar-se amb una manta al de darrere 🤷
Part 3 - Tagong 👮
Vam sortir un altre cop en els dos cotxes nous: el que no tenia matrícula, i el que el velocímetre no li funcionava. El viatge va anar bé com sempre, yaks a la carretera etc., i se'ns va fer fosc. El cotxe sense matrícula (Sara, Marc, Josep i Marta) anava uns minuts per davant i la resta darrere. Els conductors es trucaven de tant en tant i en una d'aquestes ens va dir "jinchaa" (policia) però va seguir endavant. En una altra trucada, vam arribar a Bamei i allà va aturar el cotxe al costat de l'altre cotxe que portava allà 20 minuts.
Nosaltres anàvem parlant per telèfon i el primer cotxe ja ens havia dit que hi havia un control policial de dos policies sense llum enmig de la carretera que no deixaven passar a ningú, xinès o no. Es veu que el conductor va haver de fer una bona frenada del poc que es veien. Que van donar mitja volta i que van tirar enrere fins el lloc on ens vam trobar tots. Allà ens van explicar que el conductor va baixar del cotxe, va dir que no sortís ningú, i ell va baixar i tancar-los a tots al cotxe mentre discutia amb el policia 20mins amb la veu una mica alçada. Finalment no va haver-hi forma i van recular - el conductor no va donar explicacions en cap moment i només parlaven entre ells per telèfon, de fet la policia no ens va arribar a veure així que el problema no erem nosaltres, tot i que segur que ho hauria accentuat.
Al "pàrquing" on estàvem reunits els conductors van estar parlant, s'hi va unir un altre conductor que portava uns monjos, i finalment el nostre conductor va dir "Tagong!" en plan "vinga!", vam entrar als cotxes els que erem fora, i vam anar endavant per la carretera on a uns kms hi havia el control molt lentament, a més ara se'ns havien unit els monjos al convoy. El conductor anava super atent i amb el cap sobre el volant i per fora la finestra, a vegades apagant els llums del cotxe, i al cap d'una estona va agafar un desviament bastant salvatge cap a un camí sense asfaltar, els dos cotxes de darrere ens van seguir - en aquest moment ja se'ns va fer evident a tots que l'objectiu era vorejar el control per una via alternativa.
La pista era pur fang i aigua, de fet el GPS marcava que estàvem anant per sobre d'un riu, i estàvem vorejats de bosc i camps, i no paràvem d'anar amunt i avall a 5-10 km/h amb bots constantment, definitivament no era bona idea passar per allà sense 4x4, i els cotxes no paraven de rascar els baixos. Nosaltres no teníem gens clar que puguèssim seguir per allà ja que els cotxes estàven al límit contínuament, a més tampoc teníem cap garantia de res, tot i que sovint apagaven els llums, es veia la carretera principal per sobre nostre a la muntanya, així que no sabíem si ens veuria la policia i esperaria després. De fet en dos moments vam haver de creuar uns rius on el fang i l'aigua s'exageraven i on també vam rascar.
En un d'aquests fangars amb bams i forats, el segon cotxe, el dels monjos, va quedar-se encallat i van haver de baixar a empènyer, les rodes van esquitxar de fang tot el cotxe de darrere i la gent que hi havia, finalment van aconseguir remuntar-lo. El nostre segon cotxe al veure la que es va liar, va fer baixar als nostres passatgers per treure pes i va superar el fang. Però la Marta al sortir del cotxe va ficar els peus en un bol bassal d'aigua on va enfonsar-los per complet 🎉
Als pocs kms vam creuar la carretera principal per sota un pont i uns metres més endavant vam fer un gir bastant brusc per la pista inclinada que ens va portar davant la carretera on ens hi vam incorporar amb llums apagats un altre cop, des d'allà vam seguir endavant fins una mena de poblet on vam aturar-nos tots. La Marta portava les bambes inundades però ells anaven plens de fang fins a dalt. Van estar mirant-se el cotxe dels monjos que havia trencat la xapa d'una cantonada posterior i estaven arreglant-la entre tots, els monjos dins el cotxe estaven feien una mica de cara de xoc 😂 Nosaltres no enteníem què fèiem allà parats ja que ja havíem tingut un episodi similar amb vàris cotxes aturats sospitosament a la carretera al migdia, i ara creiem que inclús teníem una petita casa de policia davant (tot i que al ser tard i fosc semblava tot tancat).
Finalment van arrencar i vam arribar a Tagong, vam intentar preguntar què havia passat i per què hi havia un tall però no ens ho van explicar, no sabem si per desinterès, desconeixement, o falta de ganes o llenguatge. Ells es van quedar a dormir al cotxe i nosaltres vam anar al hostel on teníem la reserva.
Tagong és un poble petit on tot ja estava tancat, i els carrers estaven foscos, inundats i amb molts fems (vaja, com gairebé tot arreu com on havíem estat fins ara 😂) i vam anar buscant amb el frontal - finalment vam trobar el hostel que ja estava bastant tancat, però vam poder saludar i picar a la porta des de fora quan vam veure l'encarregat donar voltes per dins - per sort parlava bastant d'anglès. Li vam dir que havíem trucat per reservar i ens va dir que no, que només van trucar preguntant on estava el hostel, i que ell els va dir que Tagong, molt útil. Li vam preguntar igualment si tenia lloc i ens va dir que impossible, que just aquells 2 dies hi havia un casament i estava pleníssim 😑
Vam sortir per anar a un hostel que portava un noi txec que estava relativament a prop pujant unes escales, però no sense que jo abans poses el peu en un forat de claveguera de mig metre i m'enfonsés enmig del carrer per acabar amb el peu xop com la Marta 🤦. En aquest hostel encara hi havia vida. Vam preguntar per dormir i ens van dir que era impossible, que era molt estrany però que tot estava ple als hostels pel casament que es feia al poble. El noi molt amablement ens va acompanyar al hotel del costat per veure si hi havia lloc. Va parlar amb l'encarregat i ens va aconseguir habitacions dobles per uns 8€ per persona (enlloc d'uns 10€) que òbviament vam acceptar veient les hores i poques opcions. És impressionant el salt qualitatiu de l'hotel de 8€ comparat amb els llocs precàris on havíem dormit per 4-5€. Vam deixar-hi les coses i vam anar a sopar al hostel del txec.
Al hostel diria que tots vam demanar hamburguesa de yak o schnitzel, al portar-lo un europeu els plats i la carta estàven molt occidentalitzats. Allà ens vam trobar els israelites que ens havíem trobat a Ganzi un altre cop entre altres israelites, un argentí, un hongarès, una parella de francesos, etc. Alguns de nosaltres vam provar una cervesa que feia l'encarregat del hostel que aparentment estava boníssima.
Després del sopar vam anar al hotel a dormir, on per entrar havíem d'aixecar i baixar una persiana de metall que durant la nit estava baixada ja que no hi havia ningú a recepció.
No teníem constància dels controls d'aquest dia, de fet en principi aquesta zona no és conflictiva des de fa molts anys perquè la Xina ja fa temps que hi esta establerta, i tampoc sabem a què venia el segon control - de fet on esperàvem poder tindre algun problema era Yarchen Gar que si que resulta ser una zona actualment delicada, i on no va passar res. En qualsevol cas a partir de Tagong els controls policials desapareixeran segur perquè ja ens allunyem del Tibet i acostem a Chengdu, així que tot i no poder haver passat la nit al Darjay Gompa, podem dir que hem fet tot el que volíem fer per allà encara que fos amb un temps irregular.
