Passejant per Shaxi

Avui dijous hem deixat el hostel per agafar una minivan de 7 places cap a Shaxi (jo diria 6.5 perquè el meu seient no el consideraria una plaça sencera tot i el coixí que hi posava per dissimular). Ens ha portat un conductor molt simpàtic que no parava de somriure i d'intentar-nos ajudar, i que tot i que no parlava anglès la comunicació ha sigut molt fàcil.

Ens ha fet el favor d'aturar-se uns minuts davant les 3 pagodes de Dali, que tot i que no era una prioritat del viatge no deixava de ser un suposat highlight de la ciutat i volíem al menys quedar-nos amb les vistes.

Hem fet 3h de carretera en les que el conductor (Benzi?) es cordava el cinturó cada cop que veia un control policial, que tampoc entenem que fan perquè la conducció no sembla seguir cap norma, i descordar-se'l immediatament després (a més nosaltres no teníem cinturons, només la copilot). A més hem vist coses de les més inversemblants: cabres pasturant per la carretera, autobusos avançant a camions davant nostre sense marge i acabant formant 3 carrils provisionals, cotxes que carregaven tanta palla que la palla era 6 cops més grans que el vehicle i ocupaven mitja carretera (ni es veia el conductor), matances de porcs al mateix costat de la carretera, etc...

Finalment hem arribat a Shaxi, on l'encarregada del hostel ens ha atès super amablement i ens ha explicat que aquests dos dies eren les festes de cants (tipus sant valentí) de la regió i que es celebraven aquí. Precisament per això el poble estava extremadament tranquil i alguns comerços tancats, ja que la gran majoria de la gent està a la muntanya, on es celebra, durant 2 dies sense dormir i segons la noia, "it's crazy".

El hostel és una antiga casa familiar Bai i és molt original i acollidor, tota la construcció és de fusta amb un espai obert.

El poble ja és tranquil per si mateix, es tracta d'un poble tradicional mercader, un dels més ben conservats pertanyent als Bai i per on passava el chamadao (ruta de cavall del te)

cap a Tibet i Myanmar.

Els carrers i edificis no poden ser més autèntics, amb paviments de pedra pels antics carros de cavalls, i un rierol que segueix el carrer a la vista i utilitat pels diferents comerços, on encara hi netegen coses o aprofiten per guardar-hi el peix viu en xarxes.

El camionet de les escombraries (un tricicle amb remolc) va passant pel carrer amb una cançó i els treballadors dels establiments surten a tirar-hi la brossa.

Vam dinar molt bé, recordant de dir que no volíem picant enlloc, ens van portar un cubell d'arròs blanc per acompanyar.

Després vam vorejar el poble que estava rodejat de camps d'arròs i girasols.

Vam entrar a un lloc perquè volíem sopar uns plats en concret, i al final no en tenien cap, a sobre hi havia una mena de noi tocant el piano i cantant, que era horrible 🌧️😂

Dia d'experiència culinària

Ahir dimecres vam fer moltes coses, per això hem trigat una mica més en escriure! Ens tocava dia gastronòmic amb la Luxi, que ens ha passat a buscar pel hostel a les 8:20 per anar cap a Xizhou, un poble al nord de Dali famosa pels seus mercats i presència Bai. Els Bai són una de les 56 ètnies de la Xina, i és la minoria principal de Yunnan.

A Xizhou hem anat a un establiment multigeneracional on feien baba (pizza xinesa), on ens han ensenyat el procediment i on després ens hem fet cadascú el nostre baba per esmorzar.

Després hem anat cap al mercat, i de camí anàvem aturant-nos per comerciants on la Luxi ens explicava curiositats i coses que ignoràvem. A la foto es veu una paradeta d'herbes medicinals entre les quals (taronja davant la Luxi) hi havia grans quantitats de safrà que aquí, entre altres coses, fan servir com a colorant tèxtil.

Al mercat ens ha ensenyat els ingredients del que anàvem a cuinar, i explicat els diferents picants, tipus de fideu, vegetals, etc., i altres coses curioses que desconeixíem. El peix és més fresc que el que tenim a Barcelona, ja que el tenen viu en palanganes, una altra cosa és que estigui flotant o movent-se... 😅

Tot seguit ens ha portat a un local on processaven arròs per fer-ne pasta i similars i ens n'ha explicat el procediment des del gra fins als fideus i altres.

La Luxi és una crack i com no en teníem prou ens va portar a una botiga de roba Bai on un home feia un formatge fresc blanc partint de la llet (tipus mozzarella) que després deixava assecar aconseguint unes làmines de formatge molt típiques de la gastronomia Bai.

Ens va ensenyar el procediment que aparentment era molt fàcil, i després alguns de nosaltres vam poder provar-ho, comprovant que realment requeria d'una habilitat i pràctica que enganyava a primera vista - després vam provar el nostre formatge fresc, i fregit, amb mermelada de rosa (en aquesta zona la cuina amb flors és molt típica, especialment la rosa).

Finalment, abans de dinar, vam aturar-nos a una casa familiar tradicional Bai on es dedicaven al tèxtil, on la Luxi ens va explicar el procés de brodat i tintat, especialment amb tinta natural indigo (blava, provinent d'una planta), que és el color predominant d'aquesta ètnia.

Ens va portar al lloc on faríem la classe, i primer ens va explicar els ingredients, picants, i salses bàsiques de cuina.

Després ens vam posar a cuinar, ens explicava què fer pas a pas, i finalment ens feia una demostració de la cocció, llavors la fèiem nosaltres.

I després ens ho vam menjar tot! 😋🍲

Vam cuinar, primer una amanida de tofu assecat:

després albergínia amb gust a peix, que curiosament no fa servir cap component de peix, sinó que l'efecte s'aconsegueix amb la combinació dels ingredients:

i finalment pollastre gongbao:

Després de menjar i provar un licor de pruna que feia la Luxi, vam anar al hostel a descansar una estona fins l'hora de sopar, que havíem quedat amb ella per anar a un restaurant Dai, una altra ètnia de la Xina amb arrels tailandeses. Allà ens van preparar un festí que vam compartir, menjant amb les mans i pals al gust de cadascú i provant diferents coses.

Va ser un dia molt complet, no només vam aprendre de gastronomia, sinó que vam parlar de tot amb la Luxi i ens va explicar molt tant d'història, com cultura i costums, i tots els dubtes que teníem des que vam arribar ens els va resoldre, a més ens va ajudar amb les reserves del transport i hostel on anàvem el següent dia (Shaxi). Nosaltres també vam compartir cultura i assistir en algun problema informàtic 🙄 Curiosament havia estat a Barcelona fa un any i va celebrar l'aniversari al restaurant xinès d'Ali-bei.

A veure si podem recuperar ràpid el delay del blog! 😱