Ahir després d'un viatge mogudet per fi vam arribar a Kunming, ciutat de l'eterna primavera ja que sempre hi fa el mateix "bon" temps pel que fa temperatura. El vol de Barcelona va sortir amb 1:30h de retard, això va reduir el temps de l'escala, fet que tot i donar-nos pressa no va ser suficient per arribar a temps a agafar el vol de connexió Beijing --> Kuming.
Haver de passar repetidament 4 o 5 controls biomètrics i d'immigració obsessivament tampoc va ajudar, i la policia és molt exagerada i minuciosa amb els controls, ho van mirar tot, a cada lloc, i ja estem registradíssims en el seu sistema de detecció per intel.ligència artificial, així que no us preocupeu que si ens passa alguna cosa en qüestió de pocs minuts poden detectar on som a qualsevol lloc del país gràcies als milions de càmeres que hi ha per tot arreu i al reconeixement facial.
Amb la pressa i en les dimensions de l'aeroport ens vam separar del Marc en un shuttle per metro intern i aquest va ser l'últim cop que el vam veure... 😂 En resum, la resta de nosaltres vam perdre el vol mentre que ell el va agafar pensant que nosaltres anàvem per davant seu, quan enrealitat era al revés - com és llarg d'explicar us deixo el missatge que ens va escriure mentre s'avorria sol al avió per quan aterrés i tingués wifi.
Un cop a Kunming vam agafar el metro per anar al hostel, i allà ja vam fer els nostres primers amics. Uns germans xinesos (Li Hongping 🙄) van decidir que seria bona idea interessar-se per nosaltres tot i no saber gens d'anglès, així que durant una bona estona ens vam estar explicant la vida amb un traductor que tenien al seu mòbil - es van disculpar perquè l'endemà treballaven i no ens podien acompanyar a cap lloc tot i no haver-ho demanat. Al final ens van ajudar a fer els transbords i ens van fer seguir-los pel metro (també sense necessitat) molt amablement.
Al final vam arribar al hostel (un apartament compartit en uns edifícis de 30 plantes), deixar les coses, descansar una mica, i anar a comprar uns bitllets de tren per l'endemà, i sopar (la Lola haurà de fer un intensiu de menjar amb palets xinesos 😂).
Després de parar-nos taula nosaltres mateixos, la meitat de nosaltres hem rebut plats picants sense demanar-ho ni que ho posés explícitament, així que tot apunta a que la predicció de dies de mal de panxa es complirà més d'hora que tard 😏 De moment la comunicació amb qualsevol persona és impossible per ausència total d'anglès. Per demanar aigua vam haver d'anar al super del costat mentre sopàvem, i per anar al lavabo ens van enviar a un lavabo públic del carrer molt sospitós que al veure l'entrada ja se li va passar la pixera a la Lola i va acabar aguantant per arribar al del hostel (forat al terra) 😂
La presència policial, inclús militar, és molt forta a tot arreu i encara passem controls de bombes inclús per entrar al aeroport, metro, i estacions de tren.
Estem al final de l'època de pluges i no ha parat de ploure, sembla que per Yunnan al menys no canviarà. Nosaltres estem molt mal acostumats però ells no semblen tindre problema anant en motos que tenen uns impermeables molt curiosos i ignorant tant el fet que el terra està moll, com les normes de circulació. Curiosament la majoria de vehicles tot i ser bastant vells i cutres són elèctrics.
Demà visitarem una mica de Kunming i anirem cap a Dali, a veure si aquest cop hi arribem junts 😬
Al final tot va anar "bé" i després de fer una mica d'Astèrix i Obèlix per varies finestretes de l'aeroport ens van donar uns bitllets nous per un vol que sortia al cap de 5h - ens va desmuntar el pla d'anar a Jianshui un dia, però res crític. Al final ens vam retrobar al cap d'unes 7h, tot controlat 😎The panic is real!El shuffle train q he pillat es saltava la parada q em tocava baixar i ha anat directament a l'última parada (la de baggage/exit). Allà, han fet baixar del tren a tothom. He preguntat i m'han fet amb la mà q donés la volta. He començat a correr. A saco. No hi havia cap manera de tornar a entrar directament. He hagut de passar el control de seguretat. On m'han cachejat, m'han tret coses de la motxilla, i me l'han fet passar dos cops per l'escàner. La q m'ha mirat el ticket m'ha dit algo així com "run for your life". He esprintat com mai a la vida cap a la porta d'embarcament pensant q us trobaria allà, però no hi havia ningú. Ningú. He intentat parlar amb els del desk preguntant si els meus amics ja havien pujat. La comunicació ha estat impossible i bàsicament m'ha dit q tacava ja, q si estava in or out. He decidit entrar pregant a deu q estiguéssiu dins i pensant que estarieu en la mateixa situació. Entro pel finger i veig una de les portes q va a l'avió mig tancada i amb un cartell davant. Dic.. al igual em deixen aquí ara. He empenyat la porta forçant-la fins q l'he oberta i he començat a correr cap allà l'avió. Entro i no hi ha ningú. Per ningú vull dir cap passatger. WTF. Torno enrere corrents i veig un tio indicant-me cap abaix d'unes escales q portaven al bus. No WiFi. No network. Please , please q estiguin a l'avió. Un cop a l'avió, començo a entrar estirant el cap i veig una filera de seient buits. No hi sou. [Sob]He parlat amb l'azafata i li he explicat tot el percal. Q els meus amics estàn a l'aeroport, q el nostre vol s'havia retrassat, q no sabíeu q estava dins, etc, etc. M'ha dit q sorry, q hauran de pillar el següent vol. Li he demanat si podia avisar d'alguna manera, q no tenia internet. Res. Hauràs d'esperar a arribar..........So... Espero q hagueu deduït o us hagin dit a la porta d'embarcament q he pillat l'avió, i pilleu el següent vol.Us espero a l'aeroport de Kunming, on espero tenir WiFi.
Un cop a Kunming vam agafar el metro per anar al hostel, i allà ja vam fer els nostres primers amics. Uns germans xinesos (Li Hongping 🙄) van decidir que seria bona idea interessar-se per nosaltres tot i no saber gens d'anglès, així que durant una bona estona ens vam estar explicant la vida amb un traductor que tenien al seu mòbil - es van disculpar perquè l'endemà treballaven i no ens podien acompanyar a cap lloc tot i no haver-ho demanat. Al final ens van ajudar a fer els transbords i ens van fer seguir-los pel metro (també sense necessitat) molt amablement.
Al final vam arribar al hostel (un apartament compartit en uns edifícis de 30 plantes), deixar les coses, descansar una mica, i anar a comprar uns bitllets de tren per l'endemà, i sopar (la Lola haurà de fer un intensiu de menjar amb palets xinesos 😂).
Després de parar-nos taula nosaltres mateixos, la meitat de nosaltres hem rebut plats picants sense demanar-ho ni que ho posés explícitament, així que tot apunta a que la predicció de dies de mal de panxa es complirà més d'hora que tard 😏 De moment la comunicació amb qualsevol persona és impossible per ausència total d'anglès. Per demanar aigua vam haver d'anar al super del costat mentre sopàvem, i per anar al lavabo ens van enviar a un lavabo públic del carrer molt sospitós que al veure l'entrada ja se li va passar la pixera a la Lola i va acabar aguantant per arribar al del hostel (forat al terra) 😂
La presència policial, inclús militar, és molt forta a tot arreu i encara passem controls de bombes inclús per entrar al aeroport, metro, i estacions de tren.
Estem al final de l'època de pluges i no ha parat de ploure, sembla que per Yunnan al menys no canviarà. Nosaltres estem molt mal acostumats però ells no semblen tindre problema anant en motos que tenen uns impermeables molt curiosos i ignorant tant el fet que el terra està moll, com les normes de circulació. Curiosament la majoria de vehicles tot i ser bastant vells i cutres són elèctrics.
Demà visitarem una mica de Kunming i anirem cap a Dali, a veure si aquest cop hi arribem junts 😬
