Hem anat a esmorzar al hostel del txec on feia crepes molt bones, jo he demanat unes boles farcides tibetanes i ha sigut un error 😑 Hem tornat a preguntar als hostels si tenien lloc per aquesta nit i encara ho tenien tot ple, així que hem allargat l'hotel 💎
Al creuar pel carrer hi ha gent disposada a fer de taxi als següents pobles com sempre, he parlat amb una monja 🙏 i li he dit que marxaríem en un parell de dies i tenia una minivan molt xula 🚃 així que ens hem quedat el seu WeChat.
Tagong és un poble amb molta tradició equestre que esta enmig de muntanyes de molta extensió, però no gaire altes, cobertes d'herba baixa i amb moltes pastures de yak. L'únic obstacle per travessar-les era alguna tanca pels yaks, i de fet no ens en vam trobar cap, així que vam caminar muntanya a través tota l'estona cap al nostre destí.
Anàvem cap al Ani Gompa, un monastir de monges de dimensions bastant importants, va ser tan fàcil com saber cap a quina direcció estava per anar gairebé en línia recta fins a arribar-hi, l'única complicació era la falta d'aire en alguna petita pujada deguda a l'altitud. A les cares de les muntanyes es veuen els "murals" tibetans triangulars gegants que fan amb les banderes de pregàries, i els típics ocells alpins que fa dies que veiem (gralles i voltors). També ens trobàvem les caques de yak "ordenades" per tota la muntanya... encara no sabem per què, la teoria és que per assecar-les i fer-les servir de llenya ja que no hi havia arbres 🤷
Ha anat plovisquejant tot el dia però això no ens ha privat de fer res ja que ha sigut molt suau. Al arribar al monestir ens hem trobat algunes obres, i immediatament darrere les cases on viuen les monges, que tot i tindre un aire a Yarchen Gar, estan més ordenades, netes, organitzades i ben construïdes. En aquest cas sí que hem pogut creuar els camins per on hi havia cases sense faltar el respecte a ningú, i així ho hem fet fins arribar a la zona de temples.
Feia una estona que sonava una música per uns altaveus i creiem que era una crida al temple, ja que tothom hi estava entrant. Primer hem tret el cap per on entraven les monges, la majoria molt joves. Hi entraven amb la roba vermella, i després de manipular-la una estona li donaven la volta i quedava groga. Llavors hem vist l'entrada de darrere per on els no monjos hi accedien, de manera que tots els monjos quedaven al davant de tot del temple, i el final s'omplia amb els habitants del poble, pelegrins, nosaltres, etc. Sempre que visitem un temple i hi ha una cerimònia els locals ens inviten i insisteixen a entrar amablement.
Després hem anat buscant menjar fins que hem trobat un lloc buit on hi cuinaven les monges. Hem demanat, han anat a comprar ingredients, ens han dit que algun plat no podien fer-lo i ens ho han servit tot junt. El plat de tofu, el de tomàquet amb ou, i les boles de patata amb vegetals eren boníssims (ens trobàvem en zona vegetariana un altre cop. També vam demanar unes empanades que feien a granel que no sabem si eren pels monjos o la botiga.
Al sortir d'allà vam passar per un super on el Martí va comprar uns caramels que eren de formatge (estaven rodejats de fruits secs i caramels) 😂 i llavors amb molta mandra vam tornar cap a Tagong. Encara no sabem per què, però vam tornar per la carretera, va ser una mica pal, però bé... 🤷 Varis cotxes ens van oferir portar-nos (a la Sara i la Lola principalment), però van rebutjar perquè no hi cabíem tot, inclús un friki al final que parlava molt bon anglès ens va estar seguint una estona amb el seu vehicle.
Finalment vam arribar a Tagong, vam fer un cop d'ull al casament tibetà ja que ens van dir que estàvem convidats a mirar i a ballar, i al hotel ens vam dutxar i vam descansar una estona fins l'hora de sopar, un altre cop al txec. El Marc no es trobava gaire bé de la panxa però una King Yak 🍺 el va curar 😎 La Lola va començar a fer amics i intentar jugar a cartes, després ens vam quedar els dos parlant amb ells, fins que finalment ens vam despedir de l'hongarès i vam anar a dormir 😴
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada