Avui dimarts ens hem llevat per agafar un bus gran cap a Chengdu. Els últims dos dies molts de nosaltres hem estat passant el Lolavirus, però ja comencem a estar tots millor (dura uns dos dies, i els símptomes són variats, per davant, darrere, etc... 😂). La Lola ha demanat arròs amb soja per enportar al hostel i li han donat a saco en una bossa de plàstic, esperem que aguanti 🙏
Vam comprar els bitllets ahir, així que hem caminat fins la "parada" a un revolt de la carretera on hi havia 3 botiguetes i res que indiqués que per allà passava un bus a Chengdu. Hem segut per allà com hem pogut i menjat alguna cosa, i finalment ha aparegut.
El bus ja anava gairebé ple i l'hem acabat d'omplir, i hem iniciat el viatge de 4-5h. Dins la Lola i jo hem conegut la Sherry (xinesa que es defensava prou bé amb l'anglès) i un noi xinès (🙄) a qui li sonava haver vist el Marc per la TV (potser de jugador professional de videojocs 😂) i ens han explicat una mica de la seva vida i demanat selfies amb ells. Per darrere on estaven els demés de nosaltres no hi ha hagut tanta sort, i estaven escupint i menjant potes de pollastre 🤢 Abans del trajecte ja han repartit bossetes de plastic transparent tipus les de la fruita amb expectatives del que passaria, però aparentment hem tingut sort veient que altres ens han dit que aquest viatge va ser bastant horrible.
Al arribar a Chengdu la temperatura ja és molt més alta i agradable i hem rebaixat roba per anar curts. Vam reservar hostel des de Siguniang així que hem agafat el metro per arribar fins la nostra parada Tonghuimen 🚇.
Sobre el mapa aparentment estàvem a prop del hostel però aquí les dimensions enganyen així que hem caminat uns 20 minuts fins arribar-hi, creuant un parc, riu, i passeig bastant d'oci entre altres coses.
Tot i tindre essència xinesa, la ciutat inspira modernitat i està molt neta sobretot amb les expectatives que teníem. No hi ha sensació de pol.lució, els carrers són molt amples i la densitat de població no es manifesta en absolut. La conducció potser millora una mica, però continua sent gairebé igual de wild west i caòtica.
Al arribar al hostel ens donen el dormitori compartit que un cop més hem monopolitzat ja que som 8 - una habitació "privada" de 2 plantes, amb lavabo, saleta d'estar, i billar dins 💎. I al estar sols no hem trigat gaire a omplir-la de tota la 💩 que fa un mes que carreguem 😂
Després vam anar a un restaurant nepalí/tibetà/xinès/hindú/italià a dinar. Tampoc vam poder fugir del picant, i vam estar completament sols tota l'estonam Al final l'amo va vindre parlant-nos anglès tot motivat i ens va dir que organitzava treks a Nepal, ens va convidar a cafès i algun postre i demanar que li deixèssim reviews a TripAdvisor 🙄
Al acabar de dinar no teníem plans i vam decidir anar a un centre comercial, que és una molt bona forma de veure curiositats del pais. Chengdu és una ciutat amb molt pocs highlights i molt ràpida de visitar estrictament - té com 3 o 4 punts d'interès i la resta són menjar, donar voltes, comprar, o visitat voltants pels que no teníem dies disponibles (i ja n'havíem visitat la part d'on veníem, Siguniang).
Donant voltes pel centre comercial vam començar a veure la febre del panda que tenen per aquí. Més que un únic edifici la zona sencera era comercial (Chunxi Road), varis carrers que es creuaven amb botigues estil Portal de l'Àngel, i puntualment edificis de centre comercial que s'hi aixecaven. També vam aprofitar per visitar la botiga de tecnologia de Xiao Mi, on ens vam trobar el David, l'israelita que un dia abans havia compartit habitació amb nosaltres a Siguniang 🤔
A partir d'ara els posts segurament seran més sossos i curts perquè ja no ens mourem de Chengdu, estarem fent més el vago, no portarem tant les càmeres a sobre, serà un terreny menys aventurós que fins ara 😱













Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada