Passejant per Shaxi

Avui dijous hem deixat el hostel per agafar una minivan de 7 places cap a Shaxi (jo diria 6.5 perquè el meu seient no el consideraria una plaça sencera tot i el coixí que hi posava per dissimular). Ens ha portat un conductor molt simpàtic que no parava de somriure i d'intentar-nos ajudar, i que tot i que no parlava anglès la comunicació ha sigut molt fàcil.

Ens ha fet el favor d'aturar-se uns minuts davant les 3 pagodes de Dali, que tot i que no era una prioritat del viatge no deixava de ser un suposat highlight de la ciutat i volíem al menys quedar-nos amb les vistes.

Hem fet 3h de carretera en les que el conductor (Benzi?) es cordava el cinturó cada cop que veia un control policial, que tampoc entenem que fan perquè la conducció no sembla seguir cap norma, i descordar-se'l immediatament després (a més nosaltres no teníem cinturons, només la copilot). A més hem vist coses de les més inversemblants: cabres pasturant per la carretera, autobusos avançant a camions davant nostre sense marge i acabant formant 3 carrils provisionals, cotxes que carregaven tanta palla que la palla era 6 cops més grans que el vehicle i ocupaven mitja carretera (ni es veia el conductor), matances de porcs al mateix costat de la carretera, etc...

Finalment hem arribat a Shaxi, on l'encarregada del hostel ens ha atès super amablement i ens ha explicat que aquests dos dies eren les festes de cants (tipus sant valentí) de la regió i que es celebraven aquí. Precisament per això el poble estava extremadament tranquil i alguns comerços tancats, ja que la gran majoria de la gent està a la muntanya, on es celebra, durant 2 dies sense dormir i segons la noia, "it's crazy".

El hostel és una antiga casa familiar Bai i és molt original i acollidor, tota la construcció és de fusta amb un espai obert.

El poble ja és tranquil per si mateix, es tracta d'un poble tradicional mercader, un dels més ben conservats pertanyent als Bai i per on passava el chamadao (ruta de cavall del te)

cap a Tibet i Myanmar.

Els carrers i edificis no poden ser més autèntics, amb paviments de pedra pels antics carros de cavalls, i un rierol que segueix el carrer a la vista i utilitat pels diferents comerços, on encara hi netegen coses o aprofiten per guardar-hi el peix viu en xarxes.

El camionet de les escombraries (un tricicle amb remolc) va passant pel carrer amb una cançó i els treballadors dels establiments surten a tirar-hi la brossa.

Vam dinar molt bé, recordant de dir que no volíem picant enlloc, ens van portar un cubell d'arròs blanc per acompanyar.

Després vam vorejar el poble que estava rodejat de camps d'arròs i girasols.

Vam entrar a un lloc perquè volíem sopar uns plats en concret, i al final no en tenien cap, a sobre hi havia una mena de noi tocant el piano i cantant, que era horrible 🌧️😂