El 🐅 i cap a Shangri-la

Avui dimarts hem anat a esmorzar a les 8, havíem quedat amb la Kerry i el Dan que ens van dir que avui també ens seguirien 😬 En teoria m'havien d'ensenyar com fer el pollastre agredolç però al final no els anava bé cuinar això per esmorzar 😭així que m'ha explicat la recepta i hem menjat altres coses (majoritàriament pancakes). Per si no havia sigut prou, ens han donat una barreta de xocolata a cadascú al sortir (Snickers).

Hem tornat a caminar, dia núvol un altre cop, però sense pluja. El camí avui era gairebé pla i més interessant que ahir, que durant l'inici destacava bastant la construcció d'un pont enorme - les vistes eren definitivament millors.

Mentre caminaven ens hem creuat un noi d'Israel que ja ens havíem trobat el dia abans, però en sentit contrari. Ens ha comentat que no es podia completar la ruta perquè un dels rius que s'havien de creuar no ho permetia, nosaltres hem decidit seguir almenys per veure els rius.

Primer hem creuat una cascada molt maca, i més endavant hi havia la segona, que evidentment baixava d'una forma que no era la ideal per seguir endavant on tothom donava la volta.

Creuar-se es podia, però el corrent baixava bastant fort, no cobria però feia impressió, i hi havia garanties d'acabar xops. El Marc i el Dan van anar per sobre per si hi havia alguna alternativa. De mentres, el Martí i jo vam arrossegar un tronc per fer de barana però no va ser convincent per a tothom... 🤔

També vam intentar fer un pont de pedra, però tampoc va despertar motivacions... 🙄😂

Així que vam donar la volta, tot i que tampoc ens quedava gaire camí així que no ens va espatllar res això 😎

Al donar la volta vam parar al Halfway hostel, que està just enmig del trek sencer, i vam informar-nos de les opcions. La idea inicial era arribar fins al final per agafar EL bus que sortia a les 15:30 i que ens portava a Shangri-la, i caminant donar la volta era impossible.

Allà van contactar amb el bus i van dir que ens recollirien a la carretera, així que vam comprar bitllets i teníem 2h de marge. Això comptant que encara estàvem a la part superior de la muntanya i que teníem suposadament 1h fins a la carretera.

És a dir ,que teníem 1h de marge i vam decidir demanar arròs per menjar. Ens van dir que seria ràpid, però realment no va ser així. La cambrera anava passant per davant nostre amb els plats dels altres i preguntant-nos si eren nostre, estaven trigant molt i el pànic ja entrava en acció. Al final ens van portar els plats i els vam engullir. Vam despedir-nos de la Kerry i el Dan i vam tirar carretera avall. Vam arribar molt ràpid i vam estar esperant a la carretera al costat d'una espècie de pedrera una horeta.

Allà cada cop que passava un camió ens quedàvem enfarinats de la sorra que aixecaven 🏖️  Al cap d'una estona van arribar les xineses que havíem vist en cavall aquests dies. Al final va arribar un bus, el vam aturar i no era. Immediatament darrere venia un altre bus que si que ho era, òbviament ple de xinesos.

Vam dir-li al conductor de parar per recollir les motxilles sense problema, i camí a Shangri-la. El bus va fer una parada per descansar, i gairebe s'omple el bus de xinesos que s'estaven equivocant 🤦 Li vam preguntar al conductor si ens podia deixar més a prop del hostel i ens va dir que sí, que hi baixava més gent, worth it 👍

Els paisatges eren molt xulos, i ja es notava el canvi d'aires. Al arribar a Shangri-la, a 3300m d'altitud, ja fa més fresca, hem vist yaks, i porcs pasturar. Els edificis comencen a ser diferents, i la carn i làctics comencen a ser de yak.

Hem deixat les coses al hostel i hem anat a sopar fora, un restaurant molt bo on hi hem provat el yak en vàries formes, i un iogurt excel.lent fet per ells al que hi tornarem a fer un hot pot. De camí al restaurant hi havia 2 bous sueltos pel carrer menjant-se el que hi havia als testos dels comerços 🐂