Amb bicicleta pels afores de Shaxi

Pel matí alguns de nosaltres van fer Yoga al costat del riu amb la Carol, l'encarregada del hostel, els que hi van anar diuen que no va ser una clàsse precisament fàcil. A més van tindre espectadors ja que tots els xinesos dels voltants estaven mirant i fent fotos.

Després del Yoga vam recollir les coses per deixar les habitacions lliures, vam esmorzar, i vam anar a llogar vehicles (bicicleta 2.5€/dia i moto elèctrica 5€/dia).

Un cop llogades  vam anar direcció la bassa del drac blanc a uns 8km de Shaxi. Va estar plovent tot el dia, poc però amb el temps empapava, així que no era gaire còmode. Quan va apretar una mica vam decidir aturar-nos al porxo d'una casa tancada i vam esperar alla fent temps. Al cap d'una estona es va obrir una porta que tenia una bici davant, vam apartar-la i va sortir un home gran i ens va començar a repartir bancs perquè seièssim.

Al cap d'una estona vam començar a parlar amb ell, li vam dir on anàvem i ens va explicar que darrere el seu poble també era molt maco però no gaire conegut. Ens va ensenyar un document grapat de la zona tot en xinès i ens senyalava el que hauríem d'entendre. Òbviament tota la comunicació en xinès així que limitada, ell escrivia símbols al seu mòbil (amb un teclat molt fancy) i nosaltres els traduíem amb els nostres.

Li vaig preguntar com es deia i em va escriure en una conversa creuada uns símbols que es traduíen com stolen (en anglès vol dir "robat"). Vaig fer cara de 😱 pensant que ens deia que li havien robat alguna cosa, i més endavant quan li vam tornar a preguntar el nom i directament va tornar a escriure el mateix vam entendre que aquell era el seu nom i segurament mal traduït, llavors em vaig preguntar què pensaria quan al dir-nos al seu nom abans vaig posar aquesta cara 😱 Més endavant vam aconseguir que ens el digués fonèticament (Son Jin Qan?). També ens va dir que tenia 58 anys tot i que no els aparentava gens.

Al final no sabem com ens va acabar dient que el seguíssim i així ho vam fer, vam anar pujant entre les casetes de la comunitat mentre ell anava saludant a tothom (no sé si es considera poble ja que no surt al mapa). Ens anava ensenyant arbres i de tant en tant es menjava una flor.

Al final vam arribar a un racó del bosc on ens va ensenyar orgullosament un conjunt d'arbres de més de 500 anys.

Després ens va portar a un temple local que tenia pinta de ser de i per la gent de la zona, i vam estar parlant i esperant a l'entrada, ja que ens va dir que ara venien a obrir-nos.

Va trucar uns quants cops i al final van arribar dos nens amb les claus i ens van obrir. El temple no era espectacular, però si que bastant acollidor i amb molts aires de familiaritat, es notava que el poble en feia un ús habitual. Ens va portar per totes les seccions del temple a vegades intentant-nos explicar alguna cosa i en la segona part tancada fent una petita pregària.

Al final vam tornar cap avall, li vam enviar una foto que ens van fer tots, i ens vam despedir, l'home ens va convidar a menjar a casa seva però se'ns feia tard, va insistir que de tornada ens aturèssim allà un altre cop.

Vam seguir en bici endavant fins que les vam aparcar a un desviament per caminar uns minuts per camps. Vam creuar una pagoda enmig del no res, i vam arribar a un canal al costat d'un camí de pedra, que vam seguir fins la bassa. Com plovia bastant vam estar-hi un parell de minuts i vam tornar.

Al arribar a la carretera vam veure que la bici de la Lola havia punxat 😅 Així que vam avançar com vam poder. Segur que podríem haver fet autostop, però com teníem una moto ens les vam enginyar per progressar, al final vam acabar a casa de l'home xinès un altre cop.

Allà ens va tornar a insistir que ens quedessím a menjar, però ara encara anàvem pitjor de temps, així que li vam tornar a dir i ensenyar que a sobre no teníem ni la bici funcional. Ho va veure i ens va treure una manxa del taller immediatament.

Vam inflar la roda per poder apurar uns kms, i ens vam tornar a despedir, ell deia que teníem temps però al final li vam tornar a dir que no, finalment ens va treure una bossa de pans rodons de casa i ens vam dir adéu.

Al arribar vam tornar els vehicles, vam canviar-nos de roba, i vam agafar una minivan de 7 cap a Shuhe (Lijiang). No enteníem res perquè comptant seients, la minivan només en tenia 6... però l'home insistia que entrèssim. Al final li vam fer cas i un cop dins va treure una cadira plegable de camping de les que no tenen suport per esquena i la va colocar entre els dos seients d'enmig, genious - i així va sorgir el seient del Josep durant les següents 2h 😂

Al arribar a Shuhe vam caminar uns minuts sota la pluja fins el hostel, i allà ens va rebre un home amb unes pintes molt característiques: xancletes, cigarro, i una mena de pijama-uniforme molt clàssic. Vam estar una bona estona intentant parlar amb ell (xinès), perquè aparentment vam fer una reserva amb un preu que ell no havia intencionat. Realment el preu era molt baix, però al final va cedir. Més endavant un xinès que estava per aquí ens va fer de traductor per altres coses, i li vam dir que li digués que abans de tot donar-li les gràcies per deixar-nos estar pel preu de la reserva tot i ser erroni. Li va dir, i l'encarregat li va fer una contestació gesticulada bastant llarga. Al acabar, el noi que traduïa ens va dir que considerava que no era gaire necessari traduir-nos el que havia dit... 😂

Després vam anar a un restaurant aquí al costat on els encarregats (aparentment tothom que estava present al restaurant) eren molt simpàtics i es van involucrar tant en la comanda com en la cuina, a més vam demanar especial pels que teníem mal de panxa i ens van fer una sopa especial (sí, ja ha arribat la 💩🌊). Tenien una nena bastant simpàtica que no parava de rodejar les nostres taules dient-nos coses en xinès.