Tornada a Barcelona ✈

Avui dilluns era l'últim dia a la Xina 😭 Així que al llevar-nos ens hem deixat les motxilles ja llestes, hem aconseguit ficar-hi totes les coses dins 🤓

Després hem anat al Wide and Narrow alley per acabar de fer una volta i comprar quatre coses que faltaven. Avui, tot i que plovia, estava a rebentar de gent, es nota que són festes nacionals. Pel que hem entès els xinesos no tenen vacances, només les festes nacionals, així que tothom té vacances exactament els mateixos dies, fet que converteix el país en un infern del qual no paraven d'avisar-nos.

Després de passar per aquests carrers, hem passat pel hostel a recollir les bosses, i hem anat a dinar a un últim hot pot que ens havia recomanat el Winter on hi hem convidat a la Isabella, que insistia que volia quedar amb nosaltres i que tenia regals per a tots... 😱 Així que ha dit a la feina que estava malalta i s'ha presentat al restaurant, ens ha dit que no diguéssim res 🙊 - que no acabo d'entendre gaire perquè després ha penjat totes les fotos al seu WeChat.

Després de tindre una mica de complicació per demanar (ens ha salvat la Isabella), hem aconseguit menjar molt bé un altre cop, i per ella ha sigut el millor hot pot que ha menjat mai ja que no li agrada el picant - ella no és de Sichuan, sinó de prop de Beijing, i ens ha dit que tots els amics que té aquí són molt fans del picant i sempre demanen 🔥. Estava molt emocionada i ens ha donat els regals, una caixa d'snacks per a tots, i a la Lola un penjoll de flor de papallona que havia fet ella.

Del restaurant hem marxat directament al aeroport en metro, i ella ha insistit en acompanyar-nos així que ens ha acompanyat fins al control policial de l'aeroport on s'ha acomiadat amb tristesa. Amb l'arreglada que anava i com anàvem nosaltres la gent devia flipar, però bé... 😂 Allà hem fet checkin al segon avió, després que ens diguessin que no podien fer-ho, que a Shanghai sortíssim, féssim checkin, i tornéssim a entrar. El temps d'escala era el mateix o inferior que el que vam tindre al vindre... que ja sabeu com va acabar, així que hem insistit i finalment han vist evident que millor ho feien elles - al final ens ho han arreglat tot.

El primer vol s'ha fet curt, després que al agafar els auriculars de la motxilla comencessin a caure souvenirs de pandes a sobre del xinès que tenia a sota de l'armari de l'avió i s'espantés... 😂 A l'escala hem anat tan ràpid com hem pogut, per sort no hi havia gaire gent, i els controls han sigut bastant àgils, així que hem arribat sobrats al segon avió.

El segon vol ha sigut completament de nit ja que anàvem seguint l'ombra, i al final hem tingut una sortida del sol excepcionalment llarga (des d'Itàlia fins a aterrar a Barcelona). Finalment hem aterrat on time, i el viatge s'ha acabat, ens han recollit el Martí pare, i l'Olga i el Diego (pares de la Lola).

Hem fet moltes coses i ens ho hem passat molt bé, ara hem de treballar i preparar totes les fotos, etc. Moltes gràcies per seguir-nos pel blog, especialment als fans que ens suggerien quins llocs visitar a mida que avançàvem (com la mare de la Vero) i a tothom que estava agraït de que l'escrivíssim, si no fos per vosaltres no hauríem tret la motivació per fer-ho... perquè és un pal, tot i que després sempre val la pena, i ara ja tenim un petit diari de viatge, que a més podrem fer servir de guia per explicar-vos la ruta 😬

Chengdu dia 5: Tianfu Square i supermercat

Avui diumenge la Marta i el Josep han tornat cap a Barcelona a primera hora. La resta hem recollit l'habitació perquè la deixàvem i havíem de canviar tot i que al mateix hostel, menys la Sara i el Marc que han anat a un hotel de luxe 😏

Hem anat a Tianfu square; si es mira un mapa de Chengdu, és una ciutat que té un centre bastant òbvi, doncs allò és Tianfu square. Consisteix en un espai obert molt gran amb un centre comercial sota terra, sota una plaça amb dos fènix en un patró del Ying i el Yang.

Com no feia gaire bon dia ens hem quedat donant voltes per allà tot el matí, i pel centre comercial sota terra, que semblava un formiguer de lo gran que aparentava ser. Ràpidament se'ns ha fet tard així que hem anat cap a un dels restaurants que ens va recomanar el Winter, el Tao Lin. Al entrar tots els cuiners estaven menjant, i la resta de taules estava menjant un peix gegant en una cassola plena de caldo i coses, però quan vam anar a demanar veient la carta vam veure que aquest plat estrella tenia 3x 🌶🌶🌶 - al ser tan gran no vam voler arriscar, i vam fer bé, perquè tot i demanar plats no picants, algun va acabar picant bastant (tot i no tindre cap 🌶).

Allà vam demanar ànec que fins ara no havíem menjat, i estava boníssim, de fet tot el que vam demanar ho estava. Al sortir del restaurant estàvem al costat d'un Carrefour on hi havíem d'anar per comprar frikades de menjar, però abans d'arribar-hi vam prendre un cafè en un lloc massa premium per a nosaltres.

Al sortir vam tornar amb DiDi al hostel. És un servei estrella similar a Uber per demanar "taxis" a la xina, amb la diferència que nosaltres per trajectes de 15 minuts pagàvem uns 0.20-0.50€ per persona, molt còmode i fàcil, i el vam abusar bastant mentre estàvem a Chengdu.

Vam fer-nos els llits a l'habitació nova, on cadascú tenia un cubicle privat i després vam baixar a sopar. Vam mirar fora si hi havia algun lloc per menjar, però les opcions eren limitades i plovia, així que finalment ens vam quedar al hostel menjant un mix de coses orientals i occidentals. Al final la noia del hostel ens va regalar uns Moon Cakes, que és un pasisset que tradicionalment mengen a la Xina per aquestes vacances, i finalment vam pujar a l'habitació, vam jugar una estona al Time's Up, i finalment vam anar a dormir.

Chengdu dia 4: Cuina i karaoke 👩‍🍳🎤

Avui dissabte tocava curs de cuina de Sichuan, a les 8:30 ens ha recollit el cotxe, i com ens han dit que no feia falta que esmorzéssim hem sortit tal qual 😎

Ens acompanyaven el Winter i la "becària" Isabella (els dos són xinesos), aparentment era el seu primer dia de feina. Els dos parlaven bastant bon anglès, tot i que la Isabella era molt tímida. Primer ens han acompanyat al mercat diari de Chengdu, i només arribar hem pogut provar alguns dels snacks de carrer que hi feien.

L'escola de cuina, que realment és un restaurant / casa de te / mahjong funcional, ens han donat una missió que havíem de fer per cada parella, que consistia en provar menjar (pebrots picants), comprar alguna cosa en concret (un ou de fa mil anys), o preparar menjar (dumplings).

El mercat era similar als que havíem vist abans: estret, molta gent, persones comprant des de sobre la moto elèctrica que es passejaven per allà com si res, la carn penjant dels aparadors, i en aquest cas els conills i ànecs eren més populars. Avui que feia millor dia també aprofitaven per assecar els pebrots.

El Winter ens anava explicant què era cada cosa i per a que servien, i si volíem provar alguna cosa ens la comprava. També ens ha assistit en comprar algunes coses que volíem portar a casa (com te i espècies). A una paradeta tenien el "thousand year egg", que era l'ou que necessitàvem per la missió. Ens ha explicat que per fer-lo (i el seu avi encara ho fa, el Martí ha dit que ho farà també 🙄) s'enterra l'ou fresc en cendra, i es posa en un lloc fosc (per exemple sota el llit), i es deixa gairebé tres mesos allà, sona higiènic. El resultat és l'ou en una mena d'estat indescriptible entre plasma i gelatina i un sabor bastant intens. No he acabat d'entendre l'objectiu de fer això ja que de gallines i ous n'hi ha de disponibles tot l'any.

Després hem anat a una botiga de dumplings on teníem la missió de muntar dumplings nosaltres. La dona de la botiga molt amable ens ha ensenyat com es feia juntament amb la seva ajudant, que ens ha dit el Winter el número de dumplings/segon que feien i era bastant impressionant. Ho hem fet prou bé ja que tots els que hem fet han anat a la pila de dumplings a vendre a clients xinesos 😅 Després per dinar ens n'han preparat uns quants en sopa, un plat molt típic d'aquesta zona.

Seguidament hem passat per una botiga on hi feien rotllets de primavera on la Sara i el Marc tenien la missió de triar els ingredients perquè la dona ens en fes uns quants. Després d'un estudi molt profund la Sara ha seleccionat els millors ingredients pels nostres rotllets i li ha passat a la dona, li hem dit que no ho volíem picant i al cap d'una estona hem passat a recollir-los per menjar-nos-los allà mateix (ja que són freds) - tot i "no ser picants", picaven una mica bastant.

Una altra missió era provar el pebrot (flor) de Sichuan, que es posa a tot arreu i dóna el gust característic de la zona. El Winter ens ha explicat les diferències entre el verd i el vermell. Aquest "picant" no es considera picant com el de guindilla ("là" en xinès), sinó que té un efecte diferent, com de micropicant a la llengua que dóna una sensació com si se t'adormís - de fet la Luxi ens va explicar que antigament es feia servir com a anestèsic, i és el que provoca que depèn del plat que mengis acabis amb la boca i llavis adormits.

Per enmig del mercat també hi havia algun grup de gent jugant al Mahjong, un joc de taula molt tradicional a la Xina similar al Rummy. Després que un senyor expliqués la seva vida eufòricament a la Lola (en xinès) i ella escoltés atentament, vam anar cap al restaurant de l'escola.

Al restaurant, que era gegant, ens van servir te verd amb gessamí (molihua cha), molt famós a la zona i després vam començar a tallar els ingredients pels plats.

I més endavant vam començar a cuinar els plats un a un amb el cuiner del restaurant, que no parlava gens d'anglès però era molt de la conya. El Winter i la Isabella ens traduïen, però quan ell posava 3 cullerades de picant, no feia falta traductor, nosaltres o no en posàvem, o en posàvem 1/4. Es cuinaven els plats per parelles.

Primer vam fer una amanida bàsica, de la que la gràcia estava en el picant, per això se li deia Spicy Sichuan Salad. Per sort cada parella va poder preparar-se la pasta al gust, tot i així picava molt 😅

Després vam fer Mapo Tofu, un dels plats estrella de Sichuan que és tendre, picant i aromàtic alhora, un dels secrets per fer-lo bé és la cocció del tofu i que aquest mantingui la forma i color desitjat.

També vam cuinar Ants Climbing Tree 🤔 del qual els arbres eren els fideus, que amb l'estona s'aixecaven, i les formigues els trossos de carn picada - aquest plat es va acabar a la taula (bàsicament el Martí).

El tercer plat que vam cuinar va ser Fish Flavoured Lotus Root Cubes, un plat cruixent i bastant bo, i com tots els altres, especiat amb els condiments típics de Sichuan.

I per acabar vam fer Pork Slices in Chilli Broth, havíem triat de fer peix enlloc de porc, però encara no els hi havien repartit el peix, així que vam haver de canviar, tot i que la recepta és la mateixa.

Al final vam cuinar molta quantitat, així que no vam ser capaços de menjar-ho tot - vam pescar la carn i vam fer el que vam poder.

Al acabar de menjar ens van donar les receptes, i ens van donar uns palets per cadascú, ens van servir un tofu fregit molt bo, i vam aprofitar per demanar recomanacions de restaurants al Winter. Després vam anar rodolant cap al hostel a fer la digestió mentre la Marta i el Josep compraven quatre coses.

També vam preguntar al Winter si coneixia algun karaoke, i per la nit com no teníem res a fer vam decidir anar-hi. No estàvem segurs de ser al lloc on tocava perquè semblava entre un puticlub i un hotel de 5 estrelles on tot l'staff eren nois joves amb vestit, però aparentment no ens havíem equivocat.

El tema preus era una mica estrany perquè ens llogaven una sala privada fins les 5am gratis, però amb un mínim de consum al super que tenien allà dins. Semblava la opció més barata així que vam agafar-la i vam anar a cremar pressupost al super fins arribar al mínim 💸😂 Després ens vam descalçar i vam estar cantant fins que no podíem més, que vam tornar caminant a "casa".

Chengdu dia 3: Hot pot i opera 🍲🎭

Avui divendres teníem entrades per l'opera a la nit, i durant el dia no teníem res en concret a fer, així que hem esmorzat molt amb la calma al Rosa Cakes com cada dia i després hem tornat a Jinli Street creuant un parc per veure-ho de dia, aquest cop sense menjar.

Després de Jinli hem anat a una mena de districte tibetà on hi venien des de mobiliari i budhes per a temples, fins a roba, pregadors, encens, etc. De camí a la zona, vam creuar-nos pel carrer amb una família de Lhasa (Nepal) que va saludar-nos i em va demanar una selfie - avui era el dia de fer-nos famosos a tota costa.

Al migdia finalment vam anar a menjar hot pot. Asseguts al metro cap allà, un home tibetà que tenia al costat em va pujar el pantaló una mica i va començar a tocar-me el pèl de la cama - si no fos perquè no era el primer cop hauria sigut bastant creepy. Al veure l'emocionat que estava li vaig deixar el braç enlloc de la cama ja que era una mica menys estrany, i va seguir tocant-lo tot content, i ensenyant-me que ell no en tenia. Després va procedir a ensenyar-nos fotos de la seva dona i filles, i finalment gràcies a déu vam arribar a la nostra parada.Com era una mica tard per estàndards xinesos, teníem tot el restaurant i cambrers per nosaltres 😏. Segurament és la tradició culinària més coneguda de Sichuan, consisteix en posar una olla al centre on hi ha foc per mantenir el caldo bullint. Aquest acostuma a ser una piscina vermella de guindilles, però l'hem demanat blanc per poder menjar 😂 Es va demanant menjar (carn i vegetals), i es posa al centre per compartir. Per demanar havíem de marcar les coses que volíem d'una llista que vam estudiar amb molta cura per no demanar 🌶🌶🌶 sense voler. A Barcelona hi ha un restaurant de hot pot que es diu "L'olla de Sichuan" (o al menys hi havia, crec que ara es diu LEE Barcelona i hi serveixen hot pot encara).

La carn es fa en uns segons ja que es talla molt fina expressament i es suca en una salsa de sèsam (i està boníssima!), i els vegetals i altres es tiren a l'olla i després es pesquen entre tots. A vegades les cambreres ens veien dubtar, i assistien massa en el nostre dinar, fent-nos la carn per nosaltres i posant-la al plat com si fóssim ocellets. En un moment donat un cambrer ha vingut a demanar-nos una selfie que segurament fa estona que estaven negociant a la cuina entre tots, s'ha assegut amb nosaltres i li han fet la foto, tot feliç.

Alguns de nosaltres vam anar al hostel a descansar, i uns altres a comprar quatre coses. Pel vespre ens vam retrobar davant l'edifici de l'opera. Aquest espectacle consisteix en vàries funcions molt diferents i no té gaire a veure amb el que pensem quan sentim "opera". L'espai és com un petit temple amb una sala gran plena de grups de cinc cadires amb una taula al mig, on ens hi servien te, pipes, i opcionalment el que demanéssim. L'ambient, sense ser un desmadre, tampoc requeria de silenci i respecte absolut, sinó que la gent podia fer la seva i alguns cops inclús interactuava amb l'espectacle, era bastant amè i informal. Aquí també s'oferien massatges tradicionals, i hi havia netejadors d'orelles.

Els diferents espectacles o actes eren:

Introducció a la funció per l'"orquestra" que durant tota l'actuació estava al fons aportant música i efectes sonors. Els acompanyaven uns saltimbanquis que van sortir en més ocasions.

Una noia cantant que va ser bastant horrible, ja que aquest tipus de cant era bastant agut i estrident, sort que no vam rentar-nos les orelles.

Titelles xinesos, consistien en una persona maniobrant una titella bastant gran penjant d'uns bastons. Si et fixaves només en les titelles estava molt ben aconseguit.

Un mini concert d'un instrument de corda xinès allargat.

Una dansa de varies persones amb uns vestits de mànigues llargues amb els que complementaven el ball.

Un altre mini concert d'un instrument que sonava com una gralla, bastant horrible també (pel so), tot i que el tio feia vàrirs coses per fer-ho més entretingut.

Un espectacle d'ombres xineses impressionant d'una sola dona únicament fent servir les seves mans i puntualment el cap per omplir, encara no sabem com aconseguia fer algunes coses.

Una mena de gag (l'actuació més llarga), d'una parella on la dona portava la relació com ella volia. Era humor parlat tipus humorista/pallasso/obra de teatre, i la gent reien com bojos, i havia de ser divertit perquè sense entendre res, algunes coses ens semblaven divertides ja de per si. A més aquest espectacle era el de la "llum rodant", on l'home portava en gairebé tota la seva totalitat un llum d'oli encès al cap que anava movent i mantenint mentre anava fent acrobàcies i peripècies vàries alhora que manipulava un vano a la mà.

Un espectacle on els actors anaven ballant i movent-se per l'escenari de sobte, instantàniament, i sense que sabessis com, canviaven de tota la roba o màscara que portaven, també era bastant impressionant perquè a més no ho feien un únic cop sinó com uns 5 o 6 seguits. A més aquests es posaven a fer-ho entre el públic, i anaven acompanyats d'un actor que escopia foc. Els canviadors de màscares és un dels espectacles més coneguts de la zona.

Al sortir una nena i una mare ens van demanar unes fotos amb elles per variar, i després vam anar a picar alguna cosa a un FamilyMart que estava obert, i vam anar a dormir.